Els equilibris de Colau

Dijous, 23 de novembre, l'alcaldessa Ada Colau es disposa a encendre la il·luminació nadalenca. La inauguració té llum, música, escenari i molt confeti brillant. Un acte més propi d’altres mandats que no pas de l’austeritat que li agrada al govern dels comuns. Colau encén les bombetes de bracet dels comerciants. L’escenificació funciona, l’acte s’acaba i el confeti a terra es converteix en una trampa que fa relliscar i caure a més d’un. Colau fa equilibris però es manté dreta. Una bona metàfora del difícil moment en què es troba.

    Ha estat amb els llums de Nadal encesos quan ha arribat l’esperat acord amb els restauradors sobre la qüestió de les terrasses de Barcelona. No se sap si és herència del PSC, el cas és que arriba quan Colau més el necessita. L’alcaldessa té la urgència de demostrar que ella sí que pot ser una bona interlocutora per als sectors econòmics, que sempre l’han mirat de reüll.

  

  L’entrada del PSC al govern de Barcelona va permetre refer ponts amb aquest món empresarial i Colau no va tenir inconvenient a cedir a Jaume Collboni la representació del consistori. D’aquesta manera ella i els seus regidors podien mantenir còmodament el seu discurs de decreixement turístic. Però ara les coses han canviat. El PSC ja no és al govern i el context econòmic ja no encaixa amb els arguments de Barcelona en comú. Frenar i limitar quan els indicadors econòmics mostren certa desacceleració ja no té sentit. La turismofòbia ha desaparegut, els hotelers asseguren que tenen massa habitacions buides i els comerciants reclamen més ajuts. Fins ara a Colau només li calia posar-se al costat dels més desfavorits, ara els sectors econòmics també reclamen gestos i mesures a la seva alcaldessa. 

EL govern municipal sembla que ha captat el missatge. Tímidament ha començat a modular un discurs més businessfriendly, potser també per evitar que ningú trobi a faltar Jaume Collboni. Després del fracàs de l’Agència Europea del Medicament, ha admès que la marca Barcelona necessita més promoció i més afecte i ha fitxat com a substitut del socialista un directiu que  havia treballat a l’ajuntament sota el mandat de Jordi Hereu i a qui no l’incomoda gens anar amb vestit i corbata. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

businessfriendlyJaume CollboniJordi Hereu    

 El que li passa a Colau amb el sector econòmic s’assembla molt al que li passa en el terreny polític. Com els empresaris, també independentistes i constitucionalistes li demanen que es posicioni. Tots li demanen lideratge, sobretot ara que amb el 155 l’Ajuntament de Barcelona és la institució amb més autonomia i més important de Catalunya. Colau està incòmoda. L’escenari actual no li juga a favor. Governa en minoria, ha de fer equilibris entre els sectors econòmics i els que la van votar per canviar la ciutat, té unes eleccions municipals a prop i una campanya electoral a sobre que no deixa marge per als assumptes socials i que no afavoreix gens el seu partit. De moment ha optat per fer petits gestos, a un cantó i a un altre. Equidistància política i equidistància econòmica. Els resultats del 21-D seran un bon termòmetre per saber si la tàctica ha funcionat. Potser a vegades mantenir-se dreta i no caure no és suficient. Ja ho veurem.