PETIT OBSERVATORI
Una caducitat amb bastanta paciència
Els cognoms es porten tota la vida, i ens són tan familiars que el seu significat se'ns esborra
En un article de fa pocs dies vaig parlar dels arbres i de les fonts. El punt de partida era el record de la meva adolescència a Argentona, on hi havia un camí d’arbres que portava a una font.
He estat pensant en aquestes dues paraules, aquests dos significats que tenen.
¿Quantes persones són conscients, al llarg de la seva vida, que la seva identitat, la que figura en el seu carnet, correspon a aquestes referències, diguem-ne líquides, molt concretes? Font, Fontana, Rius, Llach, Basses, Riera, Pou, Canals...
Si passem a repassar els cognoms vinculats a la terra trobarem Pagès, Llaurador, Planes, Pedrerol, Espinosa, Espinar, Pi, Vall, Pont, Puig, Pujol...
Els cognoms es porten al llarg de tota la vida, i ens són tan familiars –mai més ben dit, no cal dir-ho– que el seu significat se’ns esborra. Si jo em dic Massip com a segon cognom ningú no podrà identificar-me si fa cas del que diu l’Enciclopèdia de Coromines: un macip és «un bastaix que transporta coses a pes». M’agrada més que també signifiqui «servent, aprenent».
Aprendre i servir
Penso que sí, que al llarg de la vida he procurat aprendre i he procurat servir, accions que no són, realment, gaire lluïdes. Però m’he sentit còmode, ja en la vellesa, intentant fer algunes coses raonables i útils.
He sabut, gràcies al gran lingüista Coromines, que macip ve del llatí emmancipare, fer que algú quedi en llibertat. Però hi ha un matís en la definició que m’inquieta. Diu que l’emancipat queda lliure d’obligacions.
El problema, per a mi, és aquest interrogant: ¿de quines obligacions puc emancipar-me?
Notícies relacionades
El temps, que té tant de poder, ja m’ha anat emancipant d’alguns deures i compromisos. He tingut la sort que, fins ara, l’emancipació d’alguns fets o d’alguns somnis ha estat discretament acceptable. La caducitat té paciència.
