MÚSICA CATALANA

La llista de les 1.000 dones

Si es parla de l'absència de dones en els cartells dels festivals de música no és per falta de noms i de talent sinó de sensibilitat i de criteri

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40931222 exposicion dones171113162810

zentauroepp40931222 exposicion dones171113162810 / DANNY CAMINAL

Això de fer llistes deu ser molt humà i potser per això font permanent d’insatisfaccions: si hi ets perquè hi ets i si no hi ets perquè no hi ets. Si hi ets, ¿per què t’han posat aquí i no allí? Si no hi ets, ¿és perquè no t’ho mereixes o perquè algú et té mania? És un exercici interessant si no es fa des d’una pretensió arrogant d’infal·libilitat.

He pogut seguir de prop l’elaboració de les 1.000 dones de la música que el Grup Enderrock ha llistat per a l’exposició D’Ones que hi ha instal·lada al Palau Robert de Barcelona. Em consta que s’havien proposat arribar a 500, però per sorpresa seva i alegria de tots la realitat va superar les expectatives. Són dones que han actuat en públic i han fet enregistraments, que han liderat grups o dirigit orquestres, així que imagineu les que hi podríem afegir perquè canten en agrupacions corals, agafen una guitarra en uns campaments, i fan música tothora, seguint el joc lingüístic del títol, amb el moviment continu d’una onada.

Més enllà de l’exposició, quedarà la increïble base de dades de referències, fotografies i clips de vídeo que han elaborat per documentar-la i que es pot consultar en una exposició que es visita amb els ulls i l’oïda. Aneu-hi amb la ment oberta, perquè no hi ha estil musical inexplorat, franja d’edat absent ni límit en l’ambició artística.

La cara B

Notícies relacionades

Encara hi hauria una altra exposició possible, la cara B d’aquesta, que relaciona música i gènere, per la representació de la dona en la forma d’alguns instruments, per com tenien vetat tocar-ne d’altres, o per com se’ls assignava el paper d’entretenidores oficials amb unes notes de música mentre els homes s’encarregaven de la conversa pública.

Se n’havia parlat molt de l’absència de dones en els cartells d’alguns festivals de música... mesos després, i per la via dels fets, aquesta exposició ofereix una resposta contundent, fruit de la recerca i de la voluntat de visibilització, perquè no és per falta de noms i de talent, és que si torna a passar serà només per manca de sensibilitat i de criteri.