Com és possible

Encara no m’ho puc creure. Des de diumenge a la nit, veient el programa Salvados. En el minut u se’m van posar els ulls com taronges. Resulta que Jordi Évole va reunir dues persones que aspiren a governar Catalunya el 21-D: la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, i la candidata accidental d’ERC, Marta Rovira, que s’ha vist empesa a fer aquest paper per la permanència d’Oriol Junqueras a la presó. Elles anaven al debat a la televisió convençudes que l’únic assumpte a tractar seria la independència. És normal, perquè en els últims anys no han parlat de res més. No obstant, es van trobar que Évole, en un gir genial dels esdeveniments, va començar preguntant pels temes importants que lamentablement ja fa temps que van ser arrossegats pel procés. «¿Quina és la taxa d’atur a Catalunya?». Silenci. Mirades. Arrimadas es va llançar. El va situar en el 19%-20% i Rovira va secundar la candidata de Ciutadans per, tot seguit, abundar en com evolucionava de bé l’economia. Es van passar en gairebé set punts. No s’ho sabien.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Que ho desconegui la representant d’un partit que ha governat fins fa quatre dies és molt greu. Però que la dirigent del principal partit de l’oposició, que assegura que el seu pla és governar per a tots els catalans i que fa mesos que ens explica el que l’equip de Junts pel Sí ha fet malament, és esgarrifós. En realitat, no hauria de sorprendre’ns gaire. Perquè fa anys que no parlen de res més. De fet, el mes de setembre passat vaig passar un mes a Catalunya i em va estranyar l’absència total de debat sobre els treballadors precaris, els aturats de llarga durada o els desocupats de més de 50 anys. Només vaig topar amb aquests assumptes un matí, pel centre de Barcelona. Un home feia campanya per la independència amb un cartell enorme en què es podia llegir el següent: «Pensions per als grans. Feina per als joves. Vota sí». Un missatge molt simple, comestible, efectista, però pura qüestió de fe. Res més. Segurament, Rovira i Arrimadas s’han mogut fins ara en aquest pla general. Amb la república us anirà a tots molt millor. No, vostès ens porten a la ruïna. I així.

Les representants de Ciutadans i d’ERC tampoc sabien quantes dones han mort assassinades a mans de les seves parelles aquest any a Catalunya. Suposo que la raó és la mateixa: la independència t’acaba separant també de l’altra realitat social. El que no és útil per enderrocar el separatista o l’unionista no existeix. És penós que hàgim d’assistir a errors polítics d’aquest calat per adonar-nos que probablement tots, en més o menys mesura, hem caigut durant molt temps en aquesta trampa, en aquest bucle infinit: independència sí o independència no. I la resta pot esperar.