Torna el fantasma de l'heroïna

L’Informe Mundial sobre les Drogues de l’ONU, referit al 2016, ja advertia del repunt del tràfic i el consum d’heroïna, principalment a l’Europa occidental, «cosa que vol dir que la tendència observada en les últimes dècades sobre el descens ha arribat al final». A més a més, als Estats Units, i com a conseqüència de la proliferació de potents analgèsics legals derivats de l’opi, la situació és igual de preocupant. L’informe recollia algunes dades significatives: els opioides són responsables del 70% dels efectes negatius per a la salut derivats de la droga, amb un increment de la disponibilitat i un gran augment de les incautacions d’heroïna destinada al continent europeu. Barcelona s’ha convertit en el centre neuràlgic de les operacions del tràfic il·legal procedent del Pakistan. Una via d’entrada per a l’heroïna a Europa. A més a més, la proliferació dels anomenats narcopisos al Raval n’ha posat en relleu no només el volum de venda i consum sinó l’emergència d’una situació d’alarma ciutadana. Encara que les mesures policials han frenat part del problema, la veritat és que la capacitat destructora de l’heroïna i la inseguretat que comporta es presenten de nou com un problema sanitari i cívic de primer ordre. Conscients que es tracta d’una nova epidèmia global, com ja ho va ser en els anys 70 i 80 del segle XX, convé trobar solucions 

urgents, tant repressives respecte a la delinqüència com rehabilitadores a nivell 

social.