'Fakefacts'

Es parla molt de les notícies falses però també hi ha fets falsos en boca dels polítics

1
Es llegeix en minuts
rjulve41185518 graf3391  madrid  04 12 2017   el l der de ciudadanos  alber171204185527

rjulve41185518 graf3391 madrid 04 12 2017 el l der de ciudadanos alber171204185527 / Emilio Naranjo

L'escena inicial del debat entre Marta Rovira i Inés Arrimadas en Salvados va resultar ser antològica. Preguntades per la taxa d’atur a Catalunya, van convenir a situar-la en el 19-20%, encara que van assenyalar que hi ha discrepàncies entre les xifres de l’Inem i les de l’EPA. Afortunadament, Jordi Évole va aclarir que és del 12,5% segons l’EPA. La meitat del doble, que dirien les àvies. ¿Es pot aspirar a governar un país sense saber quants aturats té? El sentit comú diria que no, però la barbaritat podrien haver-la dit les dues polítiques a la tribuna del Parlament i hauria quedat consagrada al diari oficial de sessions. No seria la primera vegada. Però el més curiós és que totes dues són capaces d’articular el seu discurs polític sobre una dada falsa i quedar-se tan amples. L’inventor del terme postveritat –declarat pomposament paraula de l’any pels anglosaxons després de la victòria de Trump– va explicar en el seu moment el fenomen: va parlar de la política postfactual, en la qual els electors prescindeixen de les dades per votar, per això els germànics –sempre més fins amb aquest aspecte del llenguatge– van elegir com a paraula de l’any 2016 postfact, és a dir, van denunciar el menyspreu pels fets. I aquesta és l’autèntica mare dels ous: que per a un polític pugui ser igual que l’atur del seu país sigui del 20 % o del 12,5%. No ho és per al que està a l’atur. 

Fets, no declaracions

Durant aquest any de la postveritat, l’accent s’ha posat en el paper de les xarxes socials i dels periodistes en l’assumpte. Des de la vella política s’ha posat –com sempre– l’accent en la informació per amagar les pròpies flaqueses. ¿Hauria pogut mentir Trump a Twitter si abans no ho haguessin fet els Clinton al Times? Temo que no. La veritat és un assumpte massa seriós per deixar-lo en mans de polítics i de periodistes. ¿És suficient que un diari publiqui que han cremat una casa a Balsareny perquè tenia una bandera espanyola perquè els truqui Rajoy? ¿O és suficient que truqui Rajoy perquè ho publiqui un diari? Temo que ni una cosa ni una altra. Els uns i els altres han de partir de fets, ni de notícies ni de declaracions.