El 'brexit' s'encalla a Irlanda del Nord

Theresa May i Jean Claude Juncker han ensopegat amb la primera tanca de les negociacions del brexit. Ahir, en la compareixença conjunta, havien d’anunciar un principi d’acord de cara al Consell Europeu del 14 i 15 de desembre, on els líders de la Unió Europea (UE) han d’avaluar si s’han aconseguit prou progressos en les negociacions de sortida per abordar la segona fase del brexit: les relacions entre la UE i el Regne Unit a partir del 29 de març de 2019, el B-day.

No hi va haver acord. Les discussions es van encallar en l’estatus d’Irlanda del Nord. Per la UE i Irlanda és fonamental que la sortida del Regne Unit no es tradueixi a restablir una frontera «dura» entre Irlanda del Nord i la resta de l’illa, ja que d’això depèn el bon veïnatge després dels Acords de Divendres Sant, en termes polítics, econòmics i de convivència social.

Per al Regne Unit, i en particular per als ministres més durs del gabinet de May i per als seus socis unionistes d’Irlanda del Nord (DUP), no té lloc imaginar-se un brexit en el qual els diferents territoris del Regne Unit disfrutin d’un estatus diferenciat en les futures relacions amb la UE. S’havia especulat que Irlanda del Nord seguiria dins del mercat únic i la unió duanera després del brexit, cosa que van aprofitar l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, i la líder d’Escòcia, Nicole Sturgeon, per advertir que reclamarien un tracte semblant.

Theresa May no va tenir més remei que abandonar el seu dinar amb Juncker per preguntar al seu gabinet i al DUP si podien acceptar el terme «harmonització reglamentària» com a base del futur tracte a Irlanda del Nord. S’hi van negar en rodó. Brexit means brexit. Les negociacions, davant les quals la UE ha demostrat una unitat d’acció encomiable, tornen a convertir-se en ostatge de la política interna britànica, com és habitual des que May va perdre la majoria en les eleccions del juny del 2017.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En dos assumptes més, que en el seu moment també van amenaçar de bloquejar les negociacions, s’han fet més avenços. Per un costat, el tracte als ciutadans britànics a la UE i dels europeus al Regne Unit després del brexit sembla encarrilat sota la premissa de la reciprocitat. És a dir, que mentre un col·lectiu no pateixi discriminació en el tracte respecte a la seva situació actual, l’altre tampoc ho farà. Per l’altre, el gabinet de May sembla estar disposat a acceptar la xifra aproximada de 50.000 milions d’euros en concepte de factura de sortida de la UE, que, recordem, correspon als compromisos ja adquirits pel Regne Unit en el pressupost de la Unió Europea i les pensions dels funcionaris britànics a Brussel·les.

Les dues parts insisteixen que «res no estarà acordat fins que tot estigui acordat». A Brussel·les, aquesta màxima es tradueix en una unitat d’acció inaudita en altres crisis, com poden ser la de l’euro o la dels refugiats. També ha aflorat el sentiment de solidaritat indestructible envers un dels 27, Irlanda. A Londres, en canvi, la frase recorda a la seva classe política que la qüestió europea seguirà dividint la política britànica molt més enllà d’aquell referèndum.