Contaminar no sempre és negatiu

La notícia impressiona: l’alta brutícia que s’acumula a l’àrea de Barcelona, en la seva atmosfera, causa 3.500 morts cada any. 

    

Segons sembla, els vehicles més contaminants veuran restringida la seva possibilitat de circular...

    

Víctor Vargas ho explica en aquest diari. L’objectiu és la reducció del 30% de la càrrega contaminant vinculada al trànsit. L’Organització Mundial de la Salut demana que s’aconsegueixi la reducció d’un 10% de les emissions sobre l’asfalt.

    

Però no es tracta de l’asfalt, només. La contaminació es produeix, també, per uns fets que neixen de la natura. I, a més, aquesta paraula, contaminació, és d’ús corrent en el nostre vocabulari social.

    

Un crític d’art podrà dir que l’obra d’un pintor està contaminada per la d’un altre artista, habitualment més famós. 

    

Em sembla que tots hem experimentat, un moment o altre, que hi ha rialles i plors que contaminen. A vegades en un tanatori s’encadenen plors i en un teatre es contagien els aplaudiments. 

    

Per això es va inventar la claque (la claca), el grup de persones, sovint pagades, que tenen la missió d’entusiasmar-se davant l’actuació d’un actor.

    

El contagi no és exclusivament físic. Moltes idees, decisions i preferències s’expliquen per aquesta font de contagis que és l’ésser humà. En la moda, en l’obra literària, en el món de l’art es pot comprovar la importància de la contaminació. També hi ha la contaminació lingüística. Un nou costum pot imposar-se en la societat. 

    

La contaminació és jutjada, habitualment, com un fet negatiu. Però em sembla prudent recordar que és una influència i que no ha de ser forçosament negativa.

    

Popularment, contaminar s’associa a embrutar. A mi m’agraden els contagis que enriqueixen idees i actituds.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    

Algú, o algun llibre, quan jo era adolescent em va contagiar la passió per l’escriptura. Una mena de malaltia que no ha estat mortal.