LA CLAU

No només el fum cega els ulls

En l'apel·lació tribal del nosaltres-ells dels nacionalismes, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp34197782 barcelona 08 06 2016 presentacion y votacion de los presupue171115145954

zentauroepp34197782 barcelona 08 06 2016 presentacion y votacion de los presupue171115145954

Els nacionalismes desprenen un fum dens que, com en la composició de Jerome Kern, rei de Broadway en els anys 30 i 40, cega els teus ulls. Els teus, els meus i els d’aquell, els de Pedro, María, els de Juan i José, que cantava el gegant uruguaià Daniel Viglietti.

    

Els nacionalismes apel·len a l’emoció, a aquell sentiment ancestral basat en el binomi excloent nos­altres-ells. En aquesta apel·lació tribal, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats. Aquest fenomen el coneixen bé els apòstols de les pàtries i patriotismes. El fum distreu amb gran efectivitat les masses de tot allò que no és d’interès per a la causa de la Fe Única i Verdadera o bé discuteix o revela les autèntiques raons dels catequistes.

  

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

 Amb els ulls encegats pel fum, no veiem o no posem l’atenció que mereixen molts assumptes peremptoris. Els escàndols de corrupció, saqueig i rapinya que cobreixen fins al coll les dretes catalana i espanyola queden velats rere el flamejar de les banderes.

La bandera com a cortina

No hi ha cortina més opaca que una bandera. Rere seu desapareixen o es pretén fer desaparèixer assumptes principals com que l’Estat mai recuperarà 40.000 milions dels més de 50.000 injectats a la banca el 2012, mentre que la guardiola de les pensions tendeix de forma imparable a zero.

    

O que més de 170.000 persones esperen una intervenció quirúrgica a Catalunya, el 3,4% més que fa un any. ¿Què va ser de l’esbombat pla de xoc amb què el conseller destituït i fugit Antoni Comín volia reduir el 10% les llistes d’espera?

    

O que Espanya és el segon país de la UE, darrere de Xipre, on més s’ha disparat la desigualtat econòmica des de l’inici de la crisi: els primers executius de les companyies de l’Ibex cobren de mitjana 112 vegades més que els seus empleats.

    

O que sembla que la crisi ja va passar. No per als assalariats (el 2015, més del 13% dels empleats a Espanya estaven immersos en la pobresa), no diguem ja per als aturats.

Notícies relacionades

    

Però ens tenen on volen: xiulant la melodia de Kern.