Dues mirades
Mort a la C-17
Veiem aquella imatge esgarrifosa dels ninots penjats en un pont de la C-17, associem la nostra societat amb altres que viuen afectades per la violència, i ja no ens sorprèn res
dp801okxuaaofev-1
Set ninots penjats d’un pont de la C-17, entre Vic i Tona. Cap per avall i amb els logotips de Ciutadans, PSC i PPC al pit. La imatge remet a assassinats reals que s’han perpetrat durant els últims anys a Mèxic. Els cossos de les víctimes es van trobar penjant dels peus en diversos ponts. Alguns, decapitats.
El PP denuncia «el simulacre d’assassinat de votants». I Xavier García Albiol afirma que «el nivell d’odi d’alguns independentistes recorda les maneres mafioses del càrtel de Medellín». Per un altre costat, a Catalunya Ràdio s’especula amb una altra possibilitat: «També podria ser que ho haguessin fet els ultradretans fent veure que són independentistes», elucubra Roger de Gràcia en el seu programa Estat de Gràcia.
És cert, tot és possible. I el pitjor és això, que ho veiem possible. És que llegim aquesta notícia, veiem aquella imatge esgarrifosa, associem la nostra societat amb altres que viuen afectades per la violència, i ja no ens sorprèn res. Fins i tot contemplar com l’agit-prop independentista s’alinea ràpidament amb la hipòtesi ultra, incapaç d’acceptar que entre les seves files hi pugui haver alguna ànima esgarriada o, més aviat, descerebrada. I aquest és, ni més ni menys, el gran drama. Creure que els propis són incapaços de cometre cap vilesa, que la causa només és adoptada per la tan al·ludida bona gent. Una primacia moral que resulta tan inquietant com aquells ninots penjats.
