EDITORIAL

Fórmules per girar full

L'independentisme va a les eleccions del 21-D sense cap full de ruta pactat després de renunciar a la unilateralitat

1
Es llegeix en minuts
parlamentvacio2

parlamentvacio2

Ningú dubta a Catalunya que les eleccions del 21-D han de servir per girar full després del bucle del procés independentista que ha marcat la vida de les institucions des del 2012. L’última paraula la tenen, lògicament, els electors. És evident que un canvi en les majories parlamentàries possibles seria la fórmula més dràstica per donar aquest toc d’alerta. Però les enquestes no deixen clar que això hagi de passar. De manera que són també els partits, especialment els independentistes, els que tenen a les seves mans un canvi de rumb en la política catalana. Un repàs als programes amb què es presenten a les eleccions deixa clara la desorientació en què es troben. Cap d’ells –ni Esquerra, ni Junts per Catalunya ni la CUP– renuncia a l’objectiu de la independència. Però no sembla que en aquest moment siguin capaços de pactar cap nou full de ruta. Mentre que Esquerra proposa limitar la unilateralitat a les lleis de caràcter social, la llista de Carles Puigdemont se centra en la restitució del Govern cessat encara que el PDECat, a qui li deu els privilegis electorals de la seva candidatura, opta per la bilateralitat per la via de la negociació. I la CUP, per la seva part, insisteix a continuar la «construcció de la república» allà on es va deixar el 27 d’octubre. No sembla, a primera vista, que aquestes tres vies d’accés a la independència siguin ara encaixables en un programa mínimament coherent que permeti pactar la investidura d’algun candidat de les tres llistes independentistes.

Més clares estan les coses entre les forces que s’han oposat en els últims anys a la separació de Catalunya de la resta d’Espanya. Ciutadans, el PSC, el PP Catalunya en Comú aposten clarament en els seus programes per obrir una nova agenda política a Catalunya recuperant el paper de la Generalitat com a gestora dels serveis públics i no com una agència d’agitació a favor de la secessió. Això implica la renovació de diversos organismes autonòmics, un canvi de prioritats pressupostàries i una nova agenda legislativa. El repte entre aquests partits és trobar la fórmula per sumar una majoria alternativa. El primer que necessiten és sumar més vots i més diputats. Però en algun moment hauran d’aclarir també amb quina fórmula podrien arribar a governar.