Petit observatori

L'aigua que tenim a la cantimplora

La cantimplora del temps es va buidant. Si el dia es fa nit, potser podrem guiar-nos per les estrelles. La fe és una admirable companya de viatge

1
Es llegeix en minuts

Sembla indiscutiblement segur que el meu cognom, Espinàs, deriva del Rosselló. Els espinars són conjunts de bardisses espinoses, en aquest cas als peus de la Mare de Déu d’Espinàs. Aquest fet potser m’ha ajudat a interessar-me pels arbres. D’una manera superficial, ho confesso. I ara, llegint Antonio Madridejo, aprenc el que ignorava: uns estudis comparatius examinen els mecanismes químics i els efectes sobre la salut humana de les partícules volàtils emeses pels arbres.

En els meus viatges a peu he caminat força, i ara em diuen que passejar, o simplement estar en un bosc, altera l’activitat d’un còrtex determinat. I també afecta l’hormona relacionada amb l’obesitat. No sabia res de tot això quan feia els viatges a peu per la península. ¡I jo que feia aquestes caminades purament per plaer! I les hauria fet encara que m’haguessin dit que abandonar-se a la passió caminadora era un pecat.

Ara em diuen que els boscos són saludables. Si és així, lamento no haver donat les gràcies als boscos que he travessat. Els he agraït, això sí, les ombres que m’oferien quan un sol implacable em feia fatigós el camí. El plaer de beure aigua en un racó d’ombra. Recuperar una respiració pausada. Alzinars, fagedes, i altres arbres que m’acollien sense que jo sabés els seus noms.

Notícies relacionades

Penso en aquells arbres que, a l’estiu, envoltaven la font d’Argentona. Un espai familiar. No recordo quin benefici atribuïen a aquella aigua. Sí que l’home de la font ens donava anissos. Anar a la font no era caminar, era fer una passejada familiar. Anys després jo m’emportaria una cantimplora amiga perquè m’acompanyés a llunyans territoris desconeguts.

Quina lliçó de frescor la d’una font. Quina lliçó, la de la vida. La cantimplora del temps es va buidant. El camí del bosc s’acaba després de l’últim revolt. Però som uns caminants tossuts i esperançats. Si el dia es fa nit, potser podrem guiar-nos per les estrelles. La fe és una admirable companyia de viatge.