EDITORIAL

La sanitat pública catalana, a urgències

El Govern que surti del 21-D ha de revertir un col·lapse que fa que més de 170.000 pacients esperin una intervenció quirúrgica programada

1
Es llegeix en minuts

Les dràstiques retallades en sanitat de fa set anys (1.500 milions d’euros de pressupost que no s’han recuperat) no han fet sinó augmentar en tot aquest temps la crisi d’una situació que s’explica amb algunes dades esgarrifoses. La mateixa web del Servei Català de la Salut reconeix que, a finals d’octubre, més de 170.000 persones esperaven una intervenció quirúrgica programada. D’aquestes, 6.700 fa més d’un any que esperen. I hi ha, per exemple, més de 700 pacients que fa dos anys que han de ser atesos pel cardiòleg que necessiten. El terme col·lapse no és exagerat al parlar de la sanitat pública catalana, i es dona en tres escenaris. Les llistes d’espera quirúrgiques, les cites per a un especialista i les proves diagnòstiques. En el primer cas, la promesa de l’exconseller Toni Comín es xifrava a reduir el 10% les demores. En els restants, el pla preveia una reducció del 50%. La realitat és molt diferent. No tan sols no s’han rebaixat les esperes d’intervencions no urgents sinó que han augmentat el 3,4%. Pel que fa als especialistes i les proves requerides, el 19-20% de reducció no es correspon a les perspectives optimistes que prometien l’estabilització.

Més enllà dels números, s’adverteix a l’entorn de la sanitat una alarmant situació, expressada en els entorns hospitalaris i dels CAP, que ha sigut denunciada, entre d’altres, per la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i que convé revertir de manera immediata. Les propostes d’aprofitar l’estiu per practicar una espècie d’acceleració del sistema van fracassar i ara ens trobem, a més a més, davant la perspectiva de la recurrent epidèmia de grip hivernal que no farà sinó tensar encara més el sistema.

L’esforç personal del col·lectiu mèdic i assistencial ha aconseguit, fins ara, que la sanitat no entri en barrina, però l’acumulació de responsabilitats per sobre de les possibilitats dels professionals sanitaris està arribant al límit. La crisi es va centrar lamentablement en un dels pilars de l’Estat del benestar i els efectes de les retallades, que es van corregir en part i de forma precària, només es podran frenar amb una decidida intervenció. El Govern que surti de les urnes del 21-D, sigui quina sigui la seva adscripció ideològica, ha d’entendre que la sanitat exigeix solucions urgents.