CULTURA DE LA DONA OBJECTE

'La Manada' i el porno

La presumpta violació dels Sanfermines s'assembla bastant a la representació que la indústria pornogràfica fa de les dones

4
Es llegeix en minuts
zentauroepp41164664 leonard beard171202175728

zentauroepp41164664 leonard beard171202175728

Arriba una noia, més aviat amb poca roba, es troba amb homes que potser no coneix de res o els hi presenten al mateix moment. Sense que ni ens n’adonem, pocs segons després, ja estan tots despullats i practicant una orgia. L’anatomia és el centre de tot, no hi falten primers plans amb tots els detalls, les carns i els seus fluxos, les seves contraccions. L’escena s’assembla força al mostrador de qualsevol carnisseria. Només que n’hi ha uns, els homes, que acostumen a estar drets, porten la iniciativa, fan anar per aquí i per allà un cos que ja ni recordem de qui és.

La mecànica mana, la càmera necessita l’objecte flexible, manejable, amb una ductilitat increïble, que és capaç de doblegar-se i estirar-se com no hem vist mai fora de les pel·lícules d’aquesta mena. Un objecte que poc s’assembla a una dona, captat a l’instant com l’espectador vol que sigui captat: sense voluntat, sempre amatent, disposat a tota mena de manipulacions, sense cap resistència i gaudint de tota una sèrie de pràctiques que algunes dones, o moltes dones, manifesten no disfrutar. Però el gaudi de la dona objecte presentada a càmera, el cos de plastilina penetrat per tots els llocs penetrables, el suposem pels sons que emet quan pot, quan no té la boca plena, i per les cares que posa. Ens diuen així, no només com hem de comportar-nos en l’esfera més íntima de la persona sinó com hem d’expressar el nostre plaer.

Durant un temps a la meva generació ens van convèncer que ens havia d’agradar el porno. Ens van dir que per ser modernes, alliberades i desinhibides, per demostrar que sí, que de debò ens agradava el sexe, havíem de mirar pel·lícules d’aquesta mena i, si podia ser, imitar aquelles pràctiques en la nostra vida quotidiana, que això seria una mena de conquesta d’un grau superior de llibertat. Després ens hi posàvem, intentàvem ser espectadores diligents deixant de banda els prejudicis que carregàvem, fruit segurament d’una educació encara massa repressiva, i intentàvem mirar. I ens mig tapàvem els ulls, i ens sentíem incòmodes d’una manera que no podíem explicar i ens trasbalsava profundament el que vèiem i no enteníem per què. I miràvem el company del costat, potser el responsable que haguéssim accedit a visionar el material en qüestió, i a ell no semblaven passar-li cap de les coses que ens passaven a nosaltres.

Després descobriríem que a la majoria de nosaltres no ens agrada el porno, simplement. Veure porno no ens resulta ni eròtic ni engrescador, i ni de lluny ens fa trempar. La sensació que ens provoca a moltes és exactament la mateixa que provoca un mort a la carretera. No pots deixar de mirar, no en pots treure els ulls de sobre, però de cap manera podràs afirmar que el que veus t’agrada, que et pot resultar atractiu en cap sentit. I et provoca un trasbals intern que pot durar dies, no pots deixar de pensar en el mort a la carretera, algú que ja no hi és, que hi era just el moment previ a l’accident i després, de sobte, ja no hi és.

Les dones al porno, girades i tombades, fetes anar com nines inertes, estripades a tort i a dret, objectes sistemàtics de violacions en grup per part d’homes amb qui no s’han ni saludat, totes són morts a la carretera. I nosaltres ens les mirem i sentim la sacsejada dels nostres fantasmes com a dones, i ells se les miren i no recorden que uns segons abans de la pel·lícula, just abans de l’accident elles eren també persones ben vives amb una personalitat, un caràcter, una vida, i no només un cos flexible i rasurat presentat en safata per al gaudi de qui mira. 

El porno és una cultura i en aquesta cultura les dones hi tenim les de perdre. Milions d’homes a tot el món hi accedeixen en edats en què encara no han tingut cap experiència sexoafectiva. ¿Per què haurien de pensar que les relacions entre homes i dones són diferents de les vexatòries del porno si és el que han vist des de ben jovenets i no se’ls ha contraeducat per desmuntar la idea que allò que veuen és el més normal del món? 

Notícies relacionades

El porno explota el desig dels homes i colonitza les fantasies de les dones, de manera que ens convencem també nosaltres que el trist paper de les actrius porno és el que hem de fer si volem gaudir del sexe. Una conseqüència devastadora perquè les fantasies són instruments imprescindibles per a la plenitud sexual i que estiguin contam inades d’imatges pornogràfiques no fa més que disminuir les capacitats imaginatives de cadascú.

La violació de Sant Fermí s’assembla força a la representació que la industria del porno fa de les dones. Incloses les el·lipsis característiques del gènere: no cal ni conèixer-se, no cal ni donar el consentiment i, un cop satisfets els mascles, la pel·lícula ja es pot acabar.