Editorial

Crònica d'una llibertat anunciada

Aquesta causa judicial està permanentment sotmesa a l'escrutini polític, una cosa tan injusta com inevitable

2
Es llegeix en minuts

El jutge Pablo Llanera s’ha pres fins dilluns per decidir sobre la petició de llibertat presentada per Oriol Junqueras i els altres exconsellers empresonats juntament amb els presidents d’Òmnium i l’ANC. Les seves declaracions d’ahir van seguir el guió de les de Carme Forcadell i la resta de la Mesa del Parlament davant el mateix magistrat: acatament de l’article 155 i renúncia a persistir en la via unilateral que va acabar amb la suspensió de les institucions catalanes d’autogovern. Amb tot, no van voler respondre a les preguntes de la fiscalia, que va seguir demanant la seva permanència a la presó.

A ningú se li escapa com és d’incòmoda aquesta causa judicial. La llei empara el procés, però, permanentment, les actuacions dels jutges i dels fiscals queden contaminades per l’accent polític dels encausats. Malament si quedaven ahir en llibertat per assistir al concert que se celebra avui a Barcelona, malament si ho fan dilluns just abans de l’inici de la campanya electoral en què la majoria d’ells són candidats. I pitjor si finalment continuen en presó preventiva durant aquesta convocatòria electoral. Lògicament, totes aquestes són qüestions que no tenen res a veure amb l’administració de la justícia, que segueix els seus passos aliena a aquesta realitat. Però resulta gairebé inevitable que la lectura es concentri en aquest tipus de consideracions. Injust, però inevitable.

Des de fa dies, tots els indicis apunten que el jutge Llanera optarà finalment per posar-los en llibertat, sempre que en les seves declaracions d’ahir hagin seguit el patró dels membres de la Mesa. El jutge pot reconèixer-los el fet que hagin acudit davant la justícia –a diferència dels fugits a Brussel·les–, però ha d’assegurar-se que no hi ha risc de reiteració delictiva, és a dir, que una vegada al carrer no pretendran seguir exercint uns càrrecs dels quals han sigut destituïts. Aquest és el nus de la qüestió i el que pot inclinar definitivament la balança de la justícia a favor dels exconsellers que pretenen ser reelegits. Un fet que, de totes maneres, condicionarà la seva eventual participació en la campanya electoral, perquè la promesa de tornar a fer com abans, necessària per assegurar-se el vot, els pot fer tornar a la presó. És lògic, doncs, que davant d’aquest dilema el jutge aprofiti els terminis per prendre la seva decisió.