Petit observatori
Som carn i ossos... i targetes
Del Arco em va demanar que em definís amb tres paraules. «Aquest d'ulleres», li vaig dir sense pretensions
zentauroepp1575535 barcelona 05 01 2004 cuaderno del domingo publicidad propag171130183944 /
A l’entrada de la casa on visc hi ha una bústia. Desconec d’on ve aquesta paraula, i aquesta ignorància és un desafiament a un modest aficionat a l’etimologia com soc jo.
Si no m’equivoco, quan jo era jove no hi havia bústies i, si no m’equivoco altra vegada, l’explicació és que hi havia porteres. Les porteres recollien les cartes que es rebien i les distribuïen entre els veïns. La tafaneria, en molts casos, era inevitable. ¿Qui és aquest Joan Puig que envia una carta a la noia del tercer primera?
El repartidor del correu, ara, prou feina té a repartir cartes i prospectes publicitaris de tota mena pels caixonets que ocupen una paret de l’entrada. Un dels paquets que he trobat a la meva bústia m’ha interessat molt, perquè me l’envia el professor Kaousou. ¿Qui és aquest senyor a qui no tinc el gust de conèixer? Un «Autèntic vident africà i curandero». I també «Gran il·lustre savi de l’alta màgia africana».
Amb la seva «endevinació completa» ajuda a resoldre «qualsevol problema, recuperació de la parella, atracció personal, impotència», un misteriós, per a mi, «endulzamiento», sort en els negocis, mantenir llocs de treball, treure encanteris i –quin contrast– «assumptes judicials». Penso que potser són massa coses, massa aptituds. Si parlés amb aquest «professor» potser li recordaria aquesta sentència castellana: «Quien mucho abarca poco aprieta»
I faig un ràpid repàs a la meva vida. He fet cançons, he escrit novel·les, he fet molts viatges a peu, he treballat en publicitat, i també en el món editorial, he estat un cantant, he fet periodisme, ara sóc articulista...
Quan anava pels jutjats vaig haver de fer-me les anomenades targetes de visita. ¿Quines targetes em podria fer, ara? «Supervivent» quedaria massa dramàtic. «L’Espinàs» seria menystenir els meus parents. Ja fa anys el periodista Del Arco em va demanar que em definís amb tres paraules. Fugint de pretensions li vaig dir: «Aquest d’ulleres».
