Iceta mou el tauler del finançament

La proposta del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, de recuperar el consorci tributari recollit a l’Estatut del 2006 va marcar ahir l’agenda preelectoral. Recordem que aquesta llei orgànica, plenament vigent, recull la creació d’un consorci que agrupi l’actual Agència Tributària Catalana amb els efectius de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a la comunitat autònoma per recaptar tots els impostos que paguen els catalans amb independència de l’Administració que els controla i els gestiona. Aquesta possibilitat seria, d’entrada, un exercici de simplificació administrativa que permetria millorar el servei als contribuents i guanyar eficiència en la recaptació. Si els plans d’Iceta es porten a terme, el consorci també serviria per alleujar la tresoreria de l’autonomia, ja que es podria generar directament la caixa en lloc de l’enrevessat sistema dels avançaments a compte sobre una recaptació hipotètica basada en els pressupostos. Una possibilitat que permetria igualment acabar amb l’enutjós sistema del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que va alleujar els pitjors moments de la crisi però que no té sentit en èpoques de normalitat. 

Les reaccions davant la proposta efectuada pel candidat socialista han evidenciat una altra fal·làcia de l’argumentari independentista, que tendeix a considerar que només hi ha una idea possible d’Espanya, la que podria resultar menys atractiva per als interessos dels catalans. Les autonomies governades pel PP i per l’equip electoral de Ciutadans han recorregut ràpidament al sofert argument de la necessitat d’evitar qualsevol forma de «privilegi» per als catalans, especialment ara que els seus dirigents s’han portat de manera deslleial. Però, tal com ha explicat la direcció federal del PSOE, la proposta ja ha passat pel Tribunal Constitucional i està també inclosa a l’estatut d’autonomia d’Andalusia. A més a més, qualsevol altra comunitat autònoma la podria adoptar si aquesta fos la seva voluntat. També han saltat veus crítiques entre alguns barons socialistes que miren en aquest cas a més curt termini que els seus dirigents nacionals. El tauler, doncs, està prou agitat perquè es vegi que no tots els avalistes de l’article 155 tenen la mateixa idea d’Espanya i són absolutament incapaços d’empatitzar amb els votants catalans.