IDEES
La 'feel good movie', espècie en extinció
zentauroepp41136795 icult pelicula wonder171130165257
¿En quin moment es van tornar exòtiques les bones persones i inquietants les històries optimistes?
Avui s’estrena Wonder, l’adaptació d’un best-seller sobre el procés d’adaptació al món d’un nen de 10 anys que va néixer amb malformació facial. Vaig entrar al cine entre escèptica i aterrida, fins i tot enfadada. La història, la caracterització de Jacob Tremblay (l’actor de La habitación), el pòster… «Que fort que juga el director», vaig pensar. Després de veure la pel·lícula, la veritat, no n’hi ha per cabrejar-se. Té coses discutibles, però també en té de bones, com ara sensibilitat, humor i, tret d’algun assalt al lacrimal, una notable al·lèrgia a l’efectisme. Però el més curiós és que, tot i que és molt convencional, em va semblar raríssima i no sabia per què. Tot en ella estava en ordre i, no obstant, per una raó que se m’escapava, em generava una sensació estranya que no aconseguia desxifrar. Feia unes setmanes, al festival de Sitges, m’havia passat una cosa semblant amb una altra pel·lícula que m’agrada més, Brigsby Bear, l’estrena de la qual a Espanya (en DVD, Blu-ray i plataformes digitals) està prevista per al mes de gener.
¿Per què m’inquietaven dues pel·lícules que, tot i el seu fons dolorós, desprenen bons sentiments? ¿Per què m’incomodaven els seus finals feliços i el seu bon rotllo? Doncs per falta de costum. Perquè des de fa uns anys, i per comprovar-ho només hem de revisar les pel·lícules de les últimes edicions dels Oscars, les feel good movies, les pel·lícules pensades per fer sentir bé els espectadors, s’han convertit en una espècie en extinció. No és que jo no pugui viure sense elles (encara que em tindran sempre que no siguin obscens exercicis de bonisme o faules new age), però, pensant en el cine comercial com a reflex dels temps, sí que em sembla significativa l’escassetat els últims anys de propostes importants en aquesta línia i el dolor que inclouen algunes pel·lícules venudes com les festes que no són (penso en La La Land). Això sí, si Wonder no queda com un taquiller brot aïllat (Brigsby Bear no comptaria, al ser un film independent), encara serà més revelador –i sospitós– que el renaixement de la feel good movie arribi precisament quan Hollywood crema.
