El futur del planeta

Canvi climàtic i geoenginyeria

Les noves tècniques per donar resposta a l'escalfament global poden exposar el món a riscos

3
Es llegeix en minuts
ilu-cambio-climatico-alta--francina-cortes-01-12-2017

ilu-cambio-climatico-alta--francina-cortes-01-12-2017

L’Acord de París de desembre del 2015 pretén limitar l’augment de la temperatura del planeta a 1,5 o 2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials. No obstant, avui sabem que arribar a aquest objectiu requerirà uns esforços de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle més grans dels assumits per la comunitat internacional amb la firma de l’esmentat acord.

Aquest desafiament està propiciant un interès creixent per les tecnologies de geoenginyeria climàtica. Aquestes pretenen alterar de forma intencionada el clima del sistema Terra, com a part de la resposta dels humans a l’amenaça de l’escalfament global.

Hi ha dos tipus principals de tecnologies de geoenginyeria climàtica per refredar el planeta. Una, coneguda per CDR (de carbon doxide removal), pretén eliminar l’excés de diòxid de carboni a l’atmosfera, i per fer-ho contempla bàsicament la reforestació de zones terrestres i la fertilització dels oceans per estimular la producció de fitoplàncton.

L’altra, denominada SRM (de solar radiation management), aspira a gestionar la radiació que incideix sobre el globus terraqüi, reflectint la llum del sol i incrementant-ne la intensitat mitjançant, per exemple, la injecció d’aerosols sulfatats a l’estratosfera. 

La geoenginyeria climàtica no obvia la urgent necessitat de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni la d’adaptar-se a les ja inevitables conseqüències del canvi climàtic. No obstant, alguns científics creuen que la geoenginyeria podria ajudar a reduir significativament els excedents de gasos contaminants a l’atmosfera i a minimitzar els impactes potencials de l’escalfament global. El problema és que l’ús d’aquestes tecnologies podria exposar el món a nous riscos, alguns de coneguts i altres de no tant.

Per aconseguir els efectes desitjats, les tecnologies CDR necessitarien ser implementades a gran escala, de manera que l’ocupació de territori requerida podria ser immensa, i repercutir sobre els preus dels aliments i la seguretat alimentària a nivell global. Així mateix, des d’una perspectiva ambiental la seva aplicació podria comportar la pèrdua de biodiversitat, la contaminació per pesticides i la pertorbació del balanç ecològic dels oceans.

En tot cas, el principal risc a curt termini seria el derivat d’un desplegament unilateral, per un únic país o un grup d’ells, de les tecnologies SRM. Els impactes d’aquest desplegament, reals o percebuts, podrien desestabilitzar un món ja immers en un procés de canvi accelerat, de manera que únicament una governança global efectiva podria reduir aquest risc. La investigació en l’àmbit de la SRM està encara en la seva infància, però els principals desafiaments que aquesta tecnologia ha de superar pertanyen al camp de l’ètica i la governança.

Des del 2009, diverses organitzacions (entre elles la Unió Europea) han anat insistint en la necessitat estratègica de contemplar l’oportunitat d’utilitzar polítiques de geoenginyeria climàtica, posant al mateix temps un especial èmfasi en el fet que el seu possible desplegament hauria d’anar acompanyat d’una governança global efectiva. No obstant, fins ara les recomanacions d’aquests organismes han sigut ignorades (amb molt poques excepcions) tant per governs nacionals com per organismes intergovernamentals, de manera que en l’actualitat no hi ha un marc internacional que governi l’aplicació potencial de les tecnologies emergents comentades.

Aquest marc resulta imprescindible, perquè les incògnites per aclarir pel que fa a l’ús de tècniques de geoenginyeria són múltiples i variades. ¿Com les avaluarien els governs si els beneficis potencials per al conjunt del planeta compensen els riscos que representen per a alguns països o regions? ¿Com s’haurien d’abordar els assumptes transfronterers i intergeneracionals? ¿Com toleraria l’actual statu quo internacional els canvis geopolítics induïts per la geoenginyeria climàtica? ¿Com aconseguir que el desplegament d’aquestes noves tecnologies no acabi soscavant la voluntat política de retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle?

Notícies relacionades

La utilització de la geoenginyeria climàtica tindria conseqüències a escala global i, per tant, la seva viabilitat ha de ser analitzada i discutida pels governs de totes les nacions en el si d’institucions intergovernamentals, incloses les Nacions Unides. El món s’encamina acceleradament cap a un futur ple de riscos, i és hora de començar a actuar amb mentalitat planetària.

Catedràtic de Recursos Energètics. Facultat de Geologia (UB).