Recuperar el respecte

El pitjor que li ha passat a la societat catalana en els últims anys no és que els representants de mig país hagin pretès imposar el seu projecte polític als de l’altre mig. Tampoc l’intent de desafiar les lleis menyspreant les minories. Ni tan sols la fuga d’empreses i d’estalvis, tot i ser molt lesiva per a l’economia. El més greu que ha passat a Catalunya, que ens ha passat a tots en més o menys mesura, és que hem deixat de mirar-nos als ulls.

Sota l’asfixiant pressió de l’independentisme polític i mediàtic, la ciutadania s’ha sentit impel·lida a prendre partit en favor o en contra d’una causa que, moltes vegades, no era la seva. Uns polítics s’han arrogat en exclusiva la condició de demòcrates i han caricaturitzat com a «súbdits» els discrepants, mentre els seus adversaris els titllaven de «colpistes». S’ha convençut a molts que les urnes, i no els vots, eren la quinta essència de la democràcia, confonent continent i contingut. 

Notícies relacionades

Carta de Xavier Sardà a Oriol Junqueras: "La prioritat és tornar a ser un sol poble"

Carta d'Oriol Junqueras a Xavier Sardà: "El tracte entre iguals és la base de la solució"

La política de les passions, que no hi entén de raons, ha menyspreat el valor de la convivència al dividir la societat en dos blocs en aparença irreconciliables. Diguem-ho clar: tots, en un moment o altre, ens hem faltat al respecte. És hora de reconèixer-ho i esmenar els nostres errors. Tant la missiva que Xavier Sardà va enviar a Oriol Junqueras a la presó d’Estremera com la resposta de l’exvicepresident simbolitzen l’esperit de reconciliació que hauria d’imperar a Catalunya després de les eleccions del 21-D, sigui quin en sigui el resultat. Des de la discrepància i l’afecte, demostrant que els dos sentiments són compatibles, Sardà i Junqueras es parlen de solidaritat, de convivència, de respecte, de tancar ferides... 

És necessari que, més enllà de la comprensible baralla partidista, el debat electoral abandoni la lògica frontista per alimentar el discurs de la reconciliació social. Que el procés deixi de ser tabú en algunes taules familiars. Que s’arriïn les banderes dels balcons. Que tots puguem exposar i defensar les nostres idees sense temor que els que no les comparteixen ens amenacin o ens condemnin a l’ostracisme.