Salvem el sexe

A Occident, arran del cas Weinstein i dels altres casos d’abusos sexuals i de poder que han sorgit, s’està lliurant una autèntica batalla sexual. Batalla que per una vegada sembla que guanyaran els bons, o sigui: els més febles. És una magnífica notícia, una cosa impensable fins fa molt poc temps i que millorarà el món i el convertirà en un lloc més segur, més respectuós, més igualitari i més estètic. La idea de Weinstein en barnús esperant una dona en una habitació d’hotel per a una suposada entrevista de feina resulta horripilant. Per culpa seva, l’home en barnús ha passat a substituir en el nostre imaginari col·lectiu del que és cutre l’home en gavardina que abans recorria els carrers de la ciutat.

   

 No obstant, una vegada hàgim escoltat i protegit (amb lleis, amb més educació a les escoles, amb visibilitat) les principals víctimes d’aquests abusos, hauríem d’anar amb compte que no hi hagués també víctimes col·laterals. La indústria dels barnussos ja no té solució, però potser s’hauria d’intentar que el sexe (consentit, buscat, desitjat) i les fantasies sexuals no fossin també víctimes d’aquest procés tan just i necessari.

No ens agrada que Harvey Weinstein ens obri la porta en barnús en una habitació d’hotel per a una entrevista de feina, però ens agrada (quan ens agrada) follar en hotels. Ens agrada que qui nosaltres vulguem ens converteixi durant una estona en un mer objecte de gaudi. Ens agrada que els homes siguin més forts i sentir que en alguns moments ens poden aniquilar (o ens agrada sentir que som nosaltres les poderoses i jugar a això per obtenir plaer). Ens agrada que el sexe sigui un dels últims reductes de llibertat de la nostra societat. Ens agrada que sigui un joc transcendental. Ens agrada barrejar-lo amb sentiments. Ens agrada utilitzar el nostre cos, jugar amb ell i que hi juguin altres.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El cos (com el cap) és un instrument de poder, també de llibertat, d’igualtat. Ens agrada (quan ens agrada) jugar a ser secretàries, o geishes, o ogreses, o astronautes que acaben d’aterrar a Mart, perquè encara que no sempre manem en la nostra vida professional, en la nostra vida privada sí que ho fem sempre. Ens agrada que dins del sexe consentit valgui tot, fins i tot fingir que no és consentit. Ens agrada (quan ens agrada) que els homes que desitgem s’acariciïn davant nostre, però se’ns escapa el riure i l’horror a l’imaginar el barroer Louis C. K. demanant permís per treure’s l’ocellet davant de dues col·legues de feina (no m’estranya gens que arran d’aquest incident una de les afectades decidís abandonar definitivament el món de l’humorisme). 

Fins i tot ens agraden (quan ens agraden) els barnussos. Però treu-te’l ja. ¿D’acord?