Dues mirades

Laminar

L'article 155 permet aprofitar el moment per reduir el gruix d'una cultura i fer-la miques. A poc a poc, sense soroll. Sense miraments

1
Es llegeix en minuts

Hi ha polítiques que són repressives i contundents, que necessiten d’helicòpters i policies, i d’altres que s’emparen en la legalitat, que ve reforçada pels policies i els helicòpters, per dur a terme accions potser no tan espectaculars però que contenen la mateixa càrrega de voluntat anorreadora. Parlo, per exemple, del cas dels béns de Sixena. Com vostès saben, fa anys que hi ha un conflicte sobre la taula. No entrarem en el detall: només cal indicar que hi ha peces de gran valor, sobretot les pintures murals, que han estat reclamades pel govern d’Aragó en detriment de la propietat catalana. El cas és als jutjats de fa temps i una gran majoria d’experts internacionals s’ha oposat al trasllat perquè, entre d’altres coses, les joies artístiques es malmetrien de manera irrecuperable. 

Però resulta que arriba el 155 i resulta que el jutge d’Osca decideix aprofitar l’escletxa per reclamar una altra vegada el retorn de les peces a Sixena. Però no pas a la Generalitat sinó al Ministerio de Cultura, que és el gestor actual de l’administració catalana. I el titular, Méndez de Vigo, diu que ja està bé de tants recursos (els que feia la Generalitat de Catalunya) i que el que toca és que el jutjat actuï en conseqüència. En resum: qui mana avui a Catalunya no considera que calgui defensar Catalunya de res. D’això se’n diu laminar, aprofitar el moment per reduir el gruix d’una cultura i fer-la miques. A poc a poc, sense soroll. Sense miraments.