Vull ser una manetes

Bah, si és un moment. Vas a buscar el martell i aquella capseta on tens preparades les armelles i els claus de ganxo, a més d’un magnífic invent per a gent maldestra i que es diu penjafàcil. Agafes els quadros que s’han passat mesos a terra fent nosa. Avui és el dia, estaran millor a la paret. Els penjaràs en un tres i no res. Però sense saber com, el tres i no res es converteix en una hora de rellotge. Que si està tort. Que si millor rectifico el clau, que si no penso  fer un altre forat a la paret. Que si he calculat malament (més més ben dit no has calculat) i l’he posat massa enganxat a l’endoll. Que si quin efecte més estrany que fa. Que si llavors moc aquest altre per equilibrar. Quan et dones per vençut i assumeixes que la teva imperícia supera la teva voluntat, surts de l’habitació tancant la porta darrere teu i intentes oblidar la tragèdia.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Una de les meves principals tares és no ser capaç de fer anar el trepant per fer forats a la paret. Com Blanche a Un tramvia anomenat desig, depenc de la caritat de desconeguts, parents i amics per penjar llums, col·locar barres de cortines, instal·lar nous endolls, canviar una aixeta. Fer bricolatge és el meu somni. Hi ha qui té fantasies eròtiques. Jo fantasiejo amb una caixa d’eines i on poso l’ull, posar la rosca. Detesto desprendre’m d’una planxa, una batedora, una espremedora. Llençar un aparell és per a mi una derrota.

Amb aquesta configuració mental, per a mi l’obsolescència programada és una conjura diabòlica. No concebo com pot ser legal. Davant del mòbil, la meva fantasia s’atura. Si el telèfon comença a fallar, no hi ha penjafàcil que valgui. Els fabricants de tecnologia han aconseguit una prebenda que ningú més disfruta: poden vendre productes caríssims que duraran poc temps. Un mòbil amb tres anys ja és una rampoina. Passa igual amb routers, tablets i ordinadors. Però tot els ho consentim. Som devots de la Deessa Tecnologia i passem pel que sigui, pagant sense dir ni piu. Però jo no. Jo segueixo somiant ser una manetes algun dia i reparar el món.