Líbia fa avergonyir la UE

Les recents imatges de la CNN i els informes de l’ONU des de l’abril sobre subhastes d’immigrants com a esclaus a Líbia fan avergonyir la Unió Europea (UE), no tan sols perquè els països europeus han subcontractat a Líbia el control dels immigrants i refugiats per impedir-los salpar cap a Europa, sinó també perquè sis anys després de la intervenció de l’OTAN per enderrocar el règim autoritari de Muammar Gaddafi el país continua sumit en el caos.

La intervenció militar del 2011 sense cap estratègia política per a l’endemà ha deixant gran part de Líbia en mans de milícies islamistes, que exporten inestabilitat i terrorisme als països veïns. La Comissió d’Afers Exteriors del Parlament britànic va arribar a la conclusió el 2016 que s’havia sobredimensionat el perill inicial per a la població per justificar la intervenció, que no s’havia tingut en compte el paper de les milícies islamistes i que no es tenia cap un pla per establir-hi un nou règim.

Dimecres passat, el ministre d’Afers Exteriors de Mali, Abdoulaye Diop, li va retreure a la UE des del Parlament Europeu mateix que la intervenció a Líbia es portés a terme «sense una visió estratègica, sense un pla i sense la capacitat de gestionar les conseqüències». Davant de la proposta europea de més cooperació regional, Diop va subratllar que és impossible amb Líbia, «perquè l’única gent que hi ha per cooperar són les milícies». El líder de la Unió Africana, Mussa Faki, va destacar que «a Líbia no hi ha Estat, no hi ha drets i no hi ha lleis».

Falta de seguretat

El pla de pau per a Líbia de la UE i les Nacions Unides ha portat a reconèixer com a legítim el Govern d’unitat nacional del president Faiz al-Sarrakh, que segons els informes de la mateixa UE, «gairebé no controla res», té escàs suport popular i ha d’operar des d’una base naval per falta de seguretat.

Les milícies islamistes es reparteixen el control efectiu dels ministeris, del sistema judicial i de les localitats a la meitat occidental del país. Aquestes milícies es recolzen en el Congrés Nacional General de Trípoli, dominat pels Germans Musulmans i que actua com a contrapoder del Govern d’Al-Sarrakh. Aquestes milícies estan finançades i armades per Qatar i Turquia.

La UE i les Nacions Unides reconeixen com a legítim el Parlament de Tobruk, on dominen les forces seculars. Però aquest Parlament de Tobruk no reconeix el Govern d’Al-Sarrakh i dona suport al general Khalifa Haftar, que ha fet retrocedir les milícies islamistes i controla la Cirenaica, la meitat oriental de Líbia i dos terços de la producció de petroli. Haftar compta amb el suport d’Egipte i els Emirats Àrabs Units i també amb l’indirecte de Rússia, els Estats Units i la Gran Bretanya.

Tracte inhumà

Davant les filmacions de les subhastes d’esclaus a Líbia i el tracte inhumà als immigrants als centres de detenció, la UE i els governs europeus han respost amb la retòrica habitual: «Demanarem a les autoritats líbies que en persegueixin els responsables», malgrat saber que aquestes  autoritats no controlen gairebé res.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La prioritat de la UE a Líbia ha sigut tallar el flux migratori. El Govern italià restringeix la tasca de les organitzacions humanitàries al mar, finança i equipa la guàrdia costanera líbia i, segons la premsa, suborna milícies islamistes. El Corriere della Sera va indicar que el cap de la Brigada Anas Al-Dabbashi va rebre cinc milions de dòlars d’Itàlia per bloquejar les sortides de barques des de Sabratha. Mentre l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica d’«inhumana» la política europea respecte als immigrants, el Govern italià presumeix que les arribades d’immigrants són 4,5 vegades inferiors a les del mes d’octubre del 2016. El negoci del tràfic humà a través del Mediterrani de les màfies i milícies s’ha desviat ara cap a les subhastes d’esclaus i el treball forçat dels immigrants. Metges sense Fronteres també acusa la UE d’acceptar «la violació, tortura i esclavitud» dels immigrants per desfer-se del problema.

L’assagista camerunès Yann Gwet critica que la indignació de la UE, les Nacions Unides i els líders africans per les subhastes d’esclaus a Líbia contrasta amb el silenci i la tolerància davant l’esclavitud existent a Mauritània, República Centreafricana, Congo, Somàlia, Sudan i Sudan del Sud. Mauritània fins i tot empresona els militants antiesclavistes (Mussa Biram i Abdul·là Mattal·là). La plaga de l’esclavitud no es limita a l’Àfrica. A nivell mundial, 45,8 milions de persones viuen en condicions d’esclavitud, el 58% dels quals a l’Índia, la Xina, el Pakistan, Bangla Desh i l’Uzbekistan, revela el Global Slavery Index.