Desig sota els oms de Brussel·les

Rodó. Els ha sortit una sessió perfecta. Estic parlant de Preguntes freqüents (TV-3). Ha sigut una missa molt ben oficiada a l'entorn de Puigdemont, inclòs pelegrinatge a Brussel·les. El presentador, Ustrell, abans de passar a Bèlgica, es va fer una volta per Ljubljana per conversar amb Milan Kukan, el que va ser primer president d'Eslovènia després de la seva laboriosa -amb conflicte armat inclòs- proclamació d'independència.

¡Ah! Va ser una trobada molt ben triada per escalfar motors. Lamentablement, Milan Kukan va notificar que, per poder proclamar la independència, els eslovens van acordar que havien de tenir, com a mínim, una majoria de les dues terceres parts del cens. Va ser una advertència molt molesta; una contrarietat, francament.

Però van passar de seguida a plató perquè Pilar Rahola ens motivés a fons. El seu habitual speech aquest cop va ser molt emotiu. Va actuar com a introductora de l'entrevista a Puigdemont. Com que ella també ha pelegrinat a Brussel·les, ens va dir havien sopat tots dos sols i que el veu més fort que mai. «És allà, al mig de la roca, fuetejat per huracans i tempestes, però ell aguanta amb una gran dignitat. ¡Tenim Puigdemont per molt temps!».

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Va ser commovedor. Acabada aquesta breu cerimònia introductòria, ens van oferir l'entrevista, passejant per un bosc proper a Brussel·les. Puigdemont s'extasiava davant les daurades fulles tardorenques, evocant la Devesa de Girona. El seu relat polític passa ara per inculcar-nos que en les eleccions del 21-D s'enfrontaran dos blocs: el bloc dels seus, els catalans bons, i el bloc de la resta, que són els dolents, de l'article 155 i la repressió. Des del punt de vista de les lleis de l'estat gasós és una simplificació interessant: els equidistants queden evaporats de cop. També va ser curiós saber que si la llista del president no surt guanyadora, ell seguirà sent el president, «depenent de com s'hagin desenvolupat les eleccions». ¡Ah! És el toc de misteri.

Als boscos belgues hi abunden els faigs. També els oms. Al Teatre Nacional de Catalunya hi estan representant aquests dies l'obra d'Eugene O'Neill Desig sota els oms. No sé l'enfocament que l'hi deu haver donat el meu estimat Joan Ollé, però la història original és tremenda. És un drama en el qual triomfa l'angoixa, el desastre emocional, el fracàs i la desil·lusió.