LA RENOVACIÓ DEL 10
Messi 'forever'
Els 700 milions són una xifra simbòlica: per anar-se'n del Barça cal voler-se'n anar, i alguns marxen per molt menys
rpaniagua40080347 barcelona 12 09 2017 deportes messi tras anota171122174247
Un nom i un verb, i ja està: Messi firma. Messi firma. Messi firma. Messi firma. Podria omplir tot l’article amb aquestes dues paraules i no faria falta res més per expressar la meva alegria no exempta de cert nerviosisme infantil, però vull cobrar a final de mes i comprendran que he d’escriure alguna cosa més. Messi firma. Per fi. Tenim la foto. Messi firma el que probablement serà el seu penúltim contracte com a futbolista professional, i la bona notícia és la més previsible: el firma amb el seu Barça de tota la vida. Com a mínim tindrem Messi durant tres temporades més, podem disfrutar-lo fins al 2021, i tot i que no dubtàvem del seu compromís amb el club, respirem tranquils perquè sí que vam dubtar en algun moment del seu compromís amb la directiva de J. M. Bartomeu.
Messi firma i la clàusula de rescissió és de 700 milions d’euros, una xifra que, no ens enganyem, avui dia és dissuasòria per a tothom menys per als xeics àrabs, que estan convertint el món del futbol en un videoclip de hip-hop: es comporten com rapers que malgasten els diners només pel gust de gastar-ne, com qui condueix deu Ferraris i s’omple el coll de cadenes i la boca de dents d’or. Es tracta, no obstant, d’una xifra simbòlica: per anar-se’n del Barça cal voler-se’n anar, i alguns marxen per molt menys.
El gest magnànim
Messi firma forever i, ho hem de dir, fins i tot l’execució de tot l’assumpte de la foto m’ha semblat ben orquestrat. Després de guanyar la seva quarta Bota d’Or, com a millor golejador de les lligues europees, Messi ho va celebrar amb aquest gest magnànim: ampliant la seva alegria a la de tots els culers. La foto i el nou contracte, a més a més, posen fi a set dies en què els barcelonistes ja ens havíem menjat totes les ungles de les mans i dels peus. El dubte ens rosegava des de feia setmanes, però es va agreujar amb la carta article que Joan Manuel Serrat va publicar en determinat diari neoliberal, en què expressava els seus temors més irracionals: que Messi podia anar-se’n a partir de l’1 de gener. Després va venir la suplència del jugador a Torí, contra el Juventus, i de sobte vam començar a témer el pitjor...
Messi firma el seu contracte i ho hem de celebrar perquè això significa que ens esperen grans dies (encara més)
Cap jugador del món crea tanta inquietud amb la seva absència. Messi es queda a la banqueta, inesperadament, i el món del futbol tremola. És una sensació semblant a les èpoques en què està lesionat (encreuo els dits). No és tant que l’equip jugui diferent sense Messi al camp, sinó que l’imaginari col·lectiu del Barça anticipa el que passarà d’aquí uns quants anys, quan el futbolista tristament es retiri. Jugar sense Messi és acostar-se a l’abisme, entreveure encara que sigui només durant 60 minuts com serà el món post-Messi, aquesta sensació de pèrdua, l’absència del que és inesperat i màgic. (Si això ja em passa avui dia amb Xavi, no puc ni imaginar-me com serà quan Messi es retiri.)
Messi firma, renova el seu contracte, i ho hem de celebrar perquè això significa que ens esperen grans dies (fins i tot més). Més competició, un Mundial a tocar... Tot comença avui, per dir-ho així, amb un partit important a València, però el privilegi continua.
