Macarena Herrera: "Em vaig internar al bosc i la casa va aparèixer davant meu"

Macarena Herrera del Sol (Santiago de Xile, 1977) és una bruixa contemporània. De petita parlava amb les imatges de l’església, als 16 anys llegia la baralla anglesa, i als 40 és una mestra del tarot i les runes. Però el que impressiona no és això. És que tenia una cartera de 2.500 clients i feia guanyar un dineral a les televisions que la contractaven, i ho va deixar tot perquè la seva màgia requeria estar a la naturalesa. Va okupar una caseta derruïda en un bosc de Gavà Casa Úter, en diu on treballa amb total llibertat.

¿Com va trobar aquesta casa?

Vivia en una casa okupa de músics a Castelldefels, on vaig aprendre lleis, reciclatge i els perills d’okupar amb un menor tenia el meu fill Berkano amb mi, però necessitava un domini més gran de l’espai. No coneixia cap dona que hagués okupat sola. Un dia, per un problema amb els trens, em vaig internar al bosc i la casa va aparèixer davant meu. Estava tapiada i cremada. 

¿Com va saber que era l’apropiada?

La lectura del tarot va ser molt clara.

¿De qui és la propietat?

Era l’antiga casa d’estiu del propietari d’un viver. Els treballadors em van explicar que la zona estava afectada per un pla urbanístic. Així que, legalment, no era de ningú. Una nit vaig començar a obrir-la amb una pedra. No tenia sostre, estava plena de runa i sutge, però vaig veure l’escala de cargol que havia somiat de petita. El primer que vaig fer va ser marcar les quatre cantonades i plantar àloe vera.

¿Ningú li va dir res?

El propietari del viver va trucar a la policia. Armada amb una càmera, els vaig dir que estava gravant i que ho transmetia per internet. Va ser curiós: els mateixos que em seguien per televisió es van posar guants de làtex per agafar el meu DNI. Vaig resistir durant una setmana. Només sortia de nit per reciclar. Al final, la policia no només es va donar per vençuda sinó que es va convertir en la meva aliada. Sabien que estava sola i, si els trucava, venien a ajudar-me.

Sense aigua ni llum, sense porta. ¿Insegura?

Em va costar molt que la gent respectés l’espai. Una nit vaig trobar un sac de dormir, xeringues i dues bosses amb vòmits i caca. I quan ja hi havia portat el meu fill, van aparèixer dos encaputxats i el nen es va espantar, més per la meva reacció que per ells.

¿Què va fer?

Els vaig maleir i van retrocedir. Reconec que en aquella època em vaig tornar hostil. Estava molt espantada. Amb el temps, tot s’ha anat calmant.

Encara sort.

Sempre he tingut una gran confiança en l’univers i en els esperits. I amb voluntat i l’ajuda de la meva parella, Patrick, he aconseguit recuperar la Casa Úter, on exerceixo el meu projecte esotèric. Tinc gallines per a l’ovoteràpia, un jardí d’herbes medicinals, la caseta dels esperits, l’altar a les divinitats del mar...

És d’una família bona de Xile. Tenia reputació esotèrica. ¿Per què va trencar?

Vaig deixar la casa dels meus pares, amb un bonic jardinet, i més tard Xile, perquè necessitava llibertat. Aquí vaig treballar per a Canal 25, Teletaxi, Canal Català... Guanyava diners i em finançaven els estudis i els viatges. Però amb l’arribada de la crisi els empresaris es van posar tensos. Insinuaven la conveniència d’espantar els consultants per crear dependència del servei, i jo volia treballar per aportació voluntària.

Diuen que l’encerta molt.

Un no acaba mai de sorprendre’s de com un joc de 78 cartes de cartró pot tenir tantíssims encerts. El que és humil és reconèixer que hi ha alguna cosa a la qual tots estem connectats. Si la persona vol reconnectar-se, jo només soc un bon mirall. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Al bosc a penes hi ha cobertura. ¿Com se la pot trobar?

Tinc un blog: triviaruna.blogspot.com