La lluita contra la desigualtat
Coses de dones
La batalla contra la violència masclista no la guanyarem amb quotes ni coercions, sinó quan els homes l'assumeixin com una cosa pròpia
/
Quan coincideixen en el temps notícies com el judici per la tan presumpta com fastigosa violació col·lectiva de La manada, als Sanfermines del 2016, quan se solapen, dic, fets com la gran quantitat de denúncies contra Harvey Weinstein, el totpoderós productor de Hollywood –¿es confirma potser que la cara és el mirall de l’ànima?–, una se sent en l’obligació moral de dir-hi la seva. Per ser dona i, a sobre, amb el privilegi d’una tribuna pública des d’on alçar la veu. I, no obstant, confesso que moltes vegades preferiria fugir d’estudi, parlar d’altres assumptes de més volada, de l’atemptat a Egipte o de les eleccions que ens venen a sobre, com si la violència de gènere fos, en efecte, un serrell menor. Per això em congratulo tant quan un home es fa ressò de la qüestió convertint-la en una cosa seva.
Notícies relacionades
El comú dels homes ni viola ni maltracta. Al que voldria referir-me és a les menudeses del dia a dia que sustenten el pitjor: la traveta, el comentari maliciós en veu baixa, l’acudit en què tots –nosaltres, també– hem participat («¿Què fa una dona fora de la cuina? Turisme»). Part del problema radica aquí: les dones hem interioritzat en excés la lletra menuda del discurs perquè així ens ho van ensenyar les nostres mares i així ho perpetuem nosaltres en les nostres filles i amigues quan la vida les col·loca davant de tessitures que traspassen la frontera del que és políticament correcte. «Bah, no t’hi capfiquis»; «no et fiquis en jardins»; «total, tens totes les de perdre». Aquella vella cançó que diu que «les coses són com sempre han sigut».
Llegeixo que una enquesta del 2014 indica que gairebé la meitat de les dones europees havien patit aquell any abusos sexuals en una mesura més gran o més petita, i que molt poques ho van denunciar. Encara que la xifra és esgarrifosa, la batalla no la guanyarem amb quotes ni coercions, sinó quan els homes l’assumeixin com una cosa pròpia. Algú va dir que el feminisme és massa important per deixar els homes al marge. Vosaltres també sou pares, germans, professors, companys de treball.
