ANÀLISI

Vint anys amb 'Juanqui'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41061196 graf5082  barcelona  23 11 2017   el escolta del fc barcelon171124174618

zentauroepp41061196 graf5082 barcelona 23 11 2017 el escolta del fc barcelon171124174618 / ALEJANDRO GARCIA

Mirar enrere, i no quedar-se en un present menys lluminós, sempre sembla just per fer comptes d’una carrera. Dijous es van complir 20 anys del debut de Juan Carlos Navarro amb el primer equip de bàsquet del Barça. Era un adolescent descarat, amb prou feines 17 anys, que en aquella estrena llunyana ja va deixar l’empremta del que vindria després: un enlluernador full de serveis. Perquè Juan Carlos Navarro, Juanqui, és el millor jugador espanyol de la història d’1,91 metres i poc més de 80 quilos. Només amb un talent descomunal i un caràcter guanyador, propi de la llegendària escola iugoslava, un tipus que és un autèntic fideu pot sobreviure dues dècades en l’elit d’un bàsquet modern que ha fet del múscul i la força bruta les seves senyes d’identitat.

Notícies relacionades

Juanqui ha sigut, és, tan gran que no li ha fet falta ni vendre’s fora de la pista. Ell juga, anota, i punt. I això que va trencar motllos com el líder d’aquells júniors d’or, campions del món el 1999, que van fer miques complexos seculars del bàsquet espanyol. No tenia por de perdre, ni de fallar, perquè només pensava a guanyar, a ficar sempre el triple impossible. Per a ell, un simple joc de nens, en què l’espavilat acostuma a sortir-se amb la seva, com ja feia al pati de casa seva a Sant Feliu jugant amb els seus dos germans grans. 

Avui, si Juanqui mira enrere només pot estar satisfet, tot i les penúries del Barça aquests últims anys. I si ho fa cap endavant se sent amo i senyor del seu futur. Llegendes blaugrana com ell, com va fer abans Xavi Hernández o com avui fa Andrés Iniesta a l’equip de futbol, s’han guanyat aquest dret a decidir. El dia, sens dubte pròxim, en què Juanqui no cregui que encara pot anotar aquest triple impossible sortirà de la pista. Serà quan ja no vegi el cèrcol tan gran com una piscina, com sempre deia d’ell Ferran Márquez, el primer entrenador que va tenir al Barça. O quan ja no li quedin forces per llançar més bombes.