Dies de rebaixes

Els números vermells del divendres negre

És possible que la jornada només suposi l'avançament de les compres nadalenques, però amb un benefici comercial menor

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp36415064 barcelona 25 11 2016  black friday en barcelona en la foto p161125191301

zentauroepp36415064 barcelona 25 11 2016 black friday en barcelona en la foto p161125191301 / FERRAN NADEU

Avui celebrem un any més el ja famós Black Friday. La campanya arrenca el dia 23 a mitjanit en els comerços on line, però en el 89% dels casos durarà més d’un dia. Som davant d’un autèntic bombardeig de missatges publicitaris del qual difícilment podrem escapar.

Segons un estudi de Deloitte realitzat en 10 països europeus, els espanyols seran, amb 633 euros per llar, els europeus que més gastaran aquest Nadal, i el Black Friday s’emportarà un 33% del pressupost nadalenc. Ara bé, malgrat els optimistes vaticinis, si ens atenim a la rendibilitat d’aquesta acció comercial, tot apunta que és, com a mínim, qüestionable.

Si un terç de la despesa destinada al Nadal es produeix al voltant del Black Friday, la reflexió és la següent: ¿s’ha incrementat el consum o simplement s’han avançat en el temps les compres nadalenques? ¿S’ha reduït el marge d’alguns productes que s’haurien pogut vendre amb tota seguretat per Nadal sense aquesta reducció de preu?

Que justament abans de la millor època de vendes de l’any els comerços venguin els seus productes amb interessants descomptes no té aparentment gaire sentit. ¿Tindrem les mateixes vendes previstes però venudes a un preu inferior? Si és així, el Black Friday es converteix en una maniobra de màrqueting que anticipa compres però redueix beneficis per als comerços.

Per un altre costat, la popularitat mediàtica de l’esdeveniment comporta un afegit contraproduent: és possible que sumar-se al Black Friday no doni beneficis, però quedar-se’n al marge pot ocasionar pèrdues. En aquest escenari, tots els comerços hi perden, i especialment els petits establiments que no poden competir en una oferta tan agressiva de descomptes com els grans. Novament, el petit se sent amenaçat.

  

Neus Soler

Professora col·laboradora dels Estudis d'Economia de la UOC

Notícies relacionades

  Un altre aspecte qüestionable és el possible consumisme d’aquesta estratègia comercial, ja que genera compres innecessàries i desequilibris en l’economia familiar. Per això, en les dates prèvies no deixen de publicar-se guies d’ajuda al consumidor per aprendre a comprar racionalment en aquesta jornada de descomptes. En realitat, aquestes guies no fan res més que promocionar l’esdeveniment i generar expectació i desig de més consum. La temptació es presenta en majúscules per al consumidor al permetre en un sol clic beneficiar-se d’un substancial descompte en un producte que potser mai havia planificat comprar. Aquest és el risc per al consumidor: comprar productes que no li reportaran més utilitat que l’acte de compra en si. Des d’aquest punt de vista, el consumidor també hi perd.

Quan el Black Friday hagi passat, tots parlarem de les enormes vendes que ha comportat. El consumidor haurà d’analitzar el seu comportament de compra i valorar la salut de la seva butxaca després de la temptadora jornada de descomptes. I el comerç haurà de fer els seus números, i si es descuida, és possible que deixin de ser negres per convertir-se en vermells.