La màgia del 'cuponazo'

La Constitució empara el privilegi fiscal basc, però són els successius governs els que de forma opaca consagren aquest greuge territorial

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41053922 madrid 23 11 2017 pleno del congreso de los diputados  en la171123102748

zentauroepp41053922 madrid 23 11 2017 pleno del congreso de los diputados en la171123102748 / JUAN MANUEL PRATS

AEspanya, el finançament autonòmic és una guerra de tots contra tots en què sempre guanyen els bascos. No necessiten grans manifestacions, referèndums il·legals ni estèrils declaracions d’independència. S’estalvien les tedioses negociacions multilaterals amb què el ministre d’Hisenda derrota per cansament els consellers autonòmics. En tenen prou d’esperar pacientment que flaquegi la majoria al Congrés i siguin necessaris els diputats del PNB per tirar endavant els Pressupostos de l’Estat. Perquè saben que sempre, tard o d’hora, els tocarà el cuponazo.

Encara que el període de vigència dels acords forals de finançament és de cinc anys, l’atzar sol somriure a la hisenda basca cada deu. Així va passar amb José María Aznar (1997), José Luis Rodríguez Zapatero (2007) i, ara, Mariano Rajoy. Això s’explica perquè la renovació de la quota basca exigeix un acord bilateral, de manera que Euskadi només el firma quan està en condicions de millorar-lo. És a dir, quan els espanyols priven el partit al Govern de la majoria absoluta a les urnes, de manera que els vots del PNB es posen a preu d’or.

Notícies relacionades

Concessió, martingala, tripijoc... Escullin vostès mateixos el substantiu que més els convingui, però li han d’afegir  l’adjectiu de constitucional. Perquè la Carta Magna, a l’emparar els furs basc i navarrès, consagra el greuge territorial en perjudici de la resta dels territoris d’Espanya. També de Catalunya, però no solament. De fet, Rajoy no ha  tingut cap mania a acordar una generosa renovació de la quota –rebutjada només per Albert Rivera (Ciutadans) i Compromís– malgrat que fa anys que s’escuda en la crisi econòmica per no abordar el debat sobre l’infrafinançament de diverses comunitats autònomes.

Tongo al descobert

Mentre els successius governs apel·len a la «solidaritat entre territoris», a les fosques pacten que el País Basc aporti a l’Estat molt menys del que li correspondria amb un repartiment equitatiu. Quan fins i tot el guru de l’Executiu Ángel de la Fuente denuncia que la xifra de la quota és «màgia» i que els bascos haurien de pagar més, el tongo d’aquesta loteria queda al descobert.