Stop senyors i masclistes de palla

Per aclarir tots els casos d’abús sexual que han sortit a la llum recentment, més que a Sherlock Holmes hauríem de recórrer a una broma que el seu creador solia gastar. Arthur Conan Doyle enviava a diversos amics alahora un telegrama anònim: «Fuig immediatament; tot s’ha descobert». Llavors comprovava com hi havia uns quants que no anaven a la següent reunió al club o bé els descobria a l’estació intentant pujar al primer tren.

Si demà tots els treballadors de la indústria de Hollywood, o del sector del cine del nostre país, o de l’editorial, o del musical, rebessin als seus telèfons un whatsapp amb aquest missatge des d’un número desconegut, potser les cues d’embarcament al Prat o a Barajas serien més llargues que les de l’estrena de Star Wars (o del nou iPhone). 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El problema està en les 34 vegades des del 1993 que Harvey Weinstein ha rebut un agraïment en els Oscars. En fins a quin punt està assimilat el sexisme en entorns teòricament cultivats o progressistes. Està, també, en aquests senyors que lamenten infinitament més que se’ls privi de la possibilitat de deixar anar cert acudit sabor Ponche Caballero que el que ara denuncien les dones (perquè abans de denunciar-ho ho han patit). Aquests a qui els agrada més indignar-se quan es titlla de misògina l’escena de la violació de Gossos de palla que cabrejar-se quan tenen notícia d’abusos per part de llops a la vida real.

Divendres passat a la manifestació a Barcelona pel judici a La Manada, vaig veure una proporció d’homes similar a la de personatges masculins a la novel·la Mujercitas. Sí que vaig veure, en canvi, una pancarta gloriosa on es llegia: «Stop Senyors». Una pancarta que va acabar un parell d’hores més tard en un concert al Freedonia, recolzada sobre el peu del micro on la guitarrista de Rombo, un grup format per tres dones, cantava l’emocionantíssim (i tan trist) tema Dones estoiques: «Quan les dones eren estoiques deien que sí i cosien les tares dels vestits vells als fracassos dels marits. Guardaven la por en calaixos ben fornits». Per sort per a tots ho són cada vegada menys.