El Suprem comença a posar ordre

Tot apunta que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena serà qui acumularà les causes contra els membres del Govern i del Parlament que van dirigir les operacions encaminades a provocar, sense èxit, la secessió de Catalunya, amb la consegüent ruptura de l’ordre constitucional i estatutari. La jutge Carmen Lamela, que ha instruït a l’Audiència Nacional la causa paral·lela contra els exconsellers, contra els presidents d’Òmnium i l’ANC i contra el major Trapero, es va pronunciar ahir a favor d’acumular les diverses causes per sedició. I no ho va fer esmenant cap dels seus plantejaments processals, sinó tot al contrari. La jutge considera que els encausats en un i altre tribunal van actuar coordinats en pro d’un mateix fi i que ho van fer de manera articulada i organitzada aprofitant els ressorts del poder que els proporcionaven els càrrecs que ocupaven en aquells moments. Lamela, doncs, anteposa en aquest cas la coherència dels seus arguments jurídics a la conservació d’una causa que va iniciar amb igual contundència que entusiasme. Seguint la petició del magistrat Llarena i de la jutge Lamela, el més lògic seria que també acabés al Suprem el procediment obert al jutjat número 13 de Barcelona, responsable de les escoltes a alts càrrecs del Govern en els mesos anteriors al referèndum il·legal i de les detencions de 13 alts càrrecs el 20 de setembre.

Aquestes actuacions judicials es contraposen a les teories conspiratives esgrimides des de les files independentistes. Els jutges s’atenen a l’Estat de dret, solen actuar amb criteri propi i en més d’una ocasió contrariant els desitjos d’altres poders de l’Estat com la policia o el Govern. L’acumulació de les diverses causes obertes al Tribunal Suprem evitarà, quan s’arribi a produir, molt del soroll de les últimes setmanes, en la mesura que unificarà els criteris processals, tant des de les sales de justícia com des de la fiscalia, cosa que havia desorientat una part de l’opinió pública i desconcertat molts juristes. I, sobretot, aquesta unificació haurà d’accelerar l’excarceració dels exconsellers, de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart perquè la campanya de les eleccions del 21 de desembre es desenvolupi amb la màxima normalitat possible dins de l’excepcionalitat que suposa l’aplicació de l’article 155.