Les dones avancen i guanyen

Per parlar una estona amb mi ha vingut a casa una periodista. I quan se n’ha anat he pensat que periodista és una paraula curiosament enganyosa, perquè no suposa ni masculí ni femení. Tenim editor i editora, autor i autora, escriptor i escriptora. Però no direm mai, si m’entrevista un home, que he parlat amb un periodisto. Hi ha unes paraules, doncs, que acaben amb una a i que només són interpretables correctament si tenim en compte si porten al davant un el o un la.

La meva ignorància sobre aquest tema m’ha portat a pensar sobre el paper que el femení –el paper de la dona– ha tingut al llarg del temps, al llarg de la història. Des dels temps més antics, les dones s’han ocupat, i preocupat, pel nucli familiar. Aquesta era la seva feina mentre l’home se n’anava a caçar, a buscar aliments, a lluitar contra els competidors.

¡Quin canvi tan notable s’ha produït en les èpoques de l’evolució humana! Ara les dones cacen feines, fins i tot dirigeixen empreses. Fan esport. Són ambaixadores d’un país. Als inicis del progrés femení la dona encara era subalterna. Ara és competitiva. La dona intervé en política, sovint d’una manera destacada. I si jo fes un disbarat públic, és possible que m’arrestés una dona.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquesta és la gran revolució social que s’iniciava discretament en el segle passat i que ara ja no es pot aturar. Quedi per la història, no pas gaire llunyana, el que s’ha arribat a escriure sobre la dona. «La dona sempre serà estúpida, encara que es posi una màscara de persona» (Erasme). «No hi ha dones pitjors que altres dones» (Regnier). «Cap malícia és comparable a la de la dona», (Eclesiastès).

Els joves d’avui no ho entendran: va costar temps admetre que la dona tenia la condició de persona.Afortunadament, cada vegada són més els homes que les respectem. Conscients o no que la diversitat és un instrument de llibertat contra el totalitarisme.