La violència que s'instal·la a casa

En tres dies seguits he trobat aquesta informació a la premsa.

    1. Puja a 43 la xifra de dones assassinades per la seva parella. 

    2. La violència masclista ja ha matat vuit nens. 

    3. Detingut un home a Alzira després de degollar la seva filla de dos anys.

    

Terrible. ¿Què està passant? Després de l’atac, un d’aquests homes es va tirar pel balcó de la casa.

    

És difícil d’entendre aquests fets, i també la reacció dels agressors. Els psicòlegs o els psiquiatres ens ho haurien d’explicar. Perquè ja no es tracta d’algun fet ocasional. És una barbaritat que va creixent.

    

Existeix un observatori contra la violència domèstica i de gènere, i els jutjats espanyols han rebut, fins ara, més de 42.000 denúncies durant el segon trimestre del 2017. En aquest any hi ha hagut 43 dones que han estat víctimes mortals, fa saber Nacho Herrero a EL PERIÓDICO.

Violència domèstica, en diuen. Els gossos i els gats són qualificats d’animals domèstics, però és evident que hi ha animals humans que no estan adequadament domesticats. Hi ha un salvatgisme masculí i familiar que a vegades esclata. Com la violència d’una ventada. 

    

En aquell parell d’anys que vaig exercir d’advocat, vaig defensar una dona que cada dia era llençada escales avall pel seu marit, que arribava a casa alterat pel consum d’alcohol. No existia cap mena de protecció en el cas de violència, encara que fos quotidiana.

    

Hi ha homes que són agressius i dones que son agressives. I fills i pares. L’agressivitat, lamentablement, existeix en tots els àmbits. D’una manera més o menys visible. Hi ha qui, fins i tot, considera la violència com un dret.

    

Escrivint aquestes ratlles m’adono que violència i violènciaviolació .

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

    

Pau i respecte també són paraules amigues. Les nostres amigues de confiança.