Vermaelen, material fràgil
aguasch34469986 belgium s defender thomas vermaelen celebrates after belgium160703190656 /
Vaig dubtar, però era un preu molt atractiu per un producte de gamma alta. Hauria sigut millor provar-lo, però per alguna cosa estava rebaixat. Així que vaig arriscar, vaig confiar que, encara que era material sensible, si l’embolicaven bé i m’arribava en bones condicions, li trauria un bon rendiment a un preu de ganga. Però va arribar trencat.
El mateix li va passar a Zubizarreta. El llavors director esportiu del Barça va creure que valia la pena l’aposta, que Vermaelen era recuperable per al futbol. Aquella famosa frase que era un central de rendiment immediat el va perseguir, a vegades de manera injusta, perquè el que ell va descriure segueix sent cert: Vermaelen és un central que per característiques no requeria cap adaptació al joc del Barça. Però es va equivocar en l’optimisme respecte al seu estat físic.
Quatre anys després d’arribar, el paquet segueix embalat sota la mateixa etiqueta que ens adverteix que es tracta de material fràgil. De fet, és possible que el pas del temps hagi fins i tot afectat la seva qualitat. Però Bèlgica, un dels caps de sèrie del pròxim Mundial, el segueix mantenint en el seu onze titular, i això a més d’afegir-hi rodatge suposa un mínim de garanties.
Valverde ha demostrat poca confiança en Vermaelen, però sent el tècnic extremeny poc amic de les rotacions, sembla poc rendible tenir un quart central del nivell que es reclama, un central que tingui qualitat per ser titular i que en canvi es conformi de jugar 10 partits en tota la temporada.
No ens agraden els riscos, i com que demanar és gratis, ho demanem tot. Per estar realment tranquils, el que voldríem per a l’eix de la defensa serien dos Piqués i dos Umtitis. Al mig ens agradarien dos Busquets, dos Iniestas i dos Rakitics i després ja davant voldríem un parell de Suárez. I després, a més, exigiríem que hi hagués espai per als joves del filial. El marró de gestionar un grup de 24 titulars seria per a Valverde i el de quadrar els salaris, per al club.
Diria que la preocupació de Valverde, més que per la fragilitat del seu quart central és per una altra fragilitat, la de la poca brillantor del joc, que sovint dissimula Ter Stegen, i molt sovint Leo Messi.
