Editorial

Un cúmul d'elements en contra

La inestabilitat catalana ha sigut un obstacle perquè Barcelona aconseguís l'Agència Europea del Medicament

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp38190120 londres170711205130

zentauroepp38190120 londres170711205130 / HANNAH MCKAY

Barcelona va sortir ahir força malparada de la votació sobre la seu de l’Agència Europea del Medicament, que a partir de l’any 2019 passarà de Londres a Amsterdam. La capital catalana va caure en la primera ronda, un resultat molt allunyat de les condicions objectives de la candidatura. Han sigut, doncs, altres factors els que han incidit en la votació. Sens dubte, el més evident i recent ha sigut el desenllaç del desafiament independentista. La ruptura de la legalitat, la declaració d’independència que pretenia deixar en suspens la pertinença a la Unió Europea, les múltiples aturades generals i les contínues manifestacions no han sigut gaire bon aval per a la candidatura de Barcelona, que, segons algunes persones, semblava que pogués quedar fora de la Unió com ara ha quedat Londres, la seva seu actual. Segurament que la falta de diàleg entre les institucions tampoc hi ha ajudat, però és evident que la inestabilitat i la inseguretat jurídica han sigut en tot cas un factor negatiu, que en aquesta ocasió no ha permès ni tan sols arribar a la final.

Es pot especular molt sobre el que hauria pogut passar en un altre escenari intern. També és cert que el pes d’Espanya a la Unió Europea no passa per un bon moment des de fa uns anys. L’absència en llocs clau de personalitats espanyoles és clamorosa en molts casos, com al del Banc Central Europeu (BCE) o al mateix Parlament, on sempre s’havia tingut una influència més que notable. Diríem que la capacitat d’incidir en les decisions comunitàries està avui molt per sota del pes econòmic i demogràfic que correspon a Espanya. Aquest factor també s’hauria de tenir en compte. De la mateixa manera que la feble posició de l’actual comissari espanyol, Miguel Arias Cañete, embolicat en més d’un escàndol, està molt lluny de la que va tenir Joaquín Almunia des de la vicepresidència econòmica.

La candidatura de Barcelona ha acumulat, en definitiva, massa obstacles, tant en l’ordre intern com en l’extern. Més enllà de tirar-se els plats pel cap, el fet de no passar ni tan sols a la segona volta hauria de servir per encetar una certa reflexió que no hauria d’estar exempta d’autocrítica de les diverses administracions implicades, que no han sabut o o no han pogut contrarestar el cúmul d’adversitats.