Dues mirades
Sang en el guió
La gravíssima acusació de Rovira no guarda cap lògica amb la successió dels fets. Però, tot i així, és el nou mantra
abertran40813313 barcelona 04 11 2017 politica consell nacional d erc con ma171114094459 /
Les brutals càrregues policials de l’1 d’octubre es van aturar en sec quan el Govern de Rajoy va ser conscient de l’impacte que tenien a Europa. Va saber que la violència li havia fet perdre la batalla. Els ferits d’aquell dia es van convertir en motor del procés. El 27 d’octubre va ser el dia definitiu. DUI i 155. Va arribar un cap de setmana estrany. Puigdemont es va passejar per Girona en olor de multituds. La resta de consellers deposats van callar. Després, la fuga a Brussel·les i les detencions.
L’aventura se saldava amb una ensorrada social, econòmica i institucional sense pal·liatius. I va començar l’autocrítica. Es reconeixia que Catalunya no estava preparada per a la independència. No hi havia estructures d’estat ni reconeixement internacional ni hi havia majoria social suficient.
Notícies relacionadesI, de cop i volta, ha arribat un nou canvi de guió. Marta Rovira ha acusat el Govern espanyol d’haver amenaçat amb «morts al carrer». No diu qui els va posar en alerta. Apareixen noms: l’arquebisbe de Barcelona, Ribó, Urkullu… Alguns ja ho han negat. D’altres negociadors descarten l’acusació. Iceta la nega, Colau assegura que mai va saber res d’aquesta amenaça.
La gravíssima acusació de Rovira no guarda cap lògica amb la successió dels fets. Però, tot i així, és el nou mantra. De sobte, el relat processista torna a prendre força. Només que més tenebrosa. Catalunya s’enfonsa en el fangar d’una propaganda tan potent com verinosa. ¿Què serà el següent? H
