PECCATA MINUTA

Tartufs

Soldats i monjos de 1714, 'molierescos' Tartufs, per més dany que hagin causat a propis, estranys i a si mateixos, sempre trobaran raó i redempció en la seva particular interpretació de l'absolut

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp40757173 sacked catalonian president carles puigdemont  center  looks171031132103

zentauroepp40757173 sacked catalonian president carles puigdemont center looks171031132103 / Olivier Matthys

Fins al dia 26 se celebra al Cortile della Maddalena de Alba (Piemont, Itàlia) la Fira Internacional de la Tòfona Blanca, tartufo bianco en la llengua de Gramsci. Però el títol d’aquest article no remet avui a aquest bolet silvestre i esquiu, a 6.000 euros el quilo, sinó als molierescos Tartufs, devots enganyadors d’innocents, que, per més mal que hagin causat a propis, estranys i a si mateixos, sempre trobaran raó i redempció en la seva particular interpretació de l’absolut (el seu absolut). Soldats i monjos del 1714 han volgut portar  (ignorant el devenir de la història) la molt diversa Catalunya d’avui  (tan llunyana a ells) a la glòria (la seva glòria), encara que només hagin aconseguit aparcar-la temporalment a la merda (que mai és la seva merda), aplaudits només per la millor xenofòbia europea i algun o altre Putin o Assange. El nacionalisme (jo soc més que tu) és com els pets: ens encanta la familiar fragància dels nostres, però ens repugna la pudor dels altres.

I ara, davant la tan blasmada, però (¡uf, gràcies, maleïda Espanya!) acceptadíssima crida a eleccions del (presumpte) corrupte Mariano  (que bé hauria pogut convocar Tintín Puigdemont), tots i totes (incloses les CUP) volen fer taula rasa (com si la cosa s’hagués acabat en empat) per ressituar les seves torres, cavalls, alfils i infinitat de peons (reis i reines, no, gràcies; jo tampoc), com si només hagués passat el temps. No: els experiments a casa i amb gasosa.

Pujar a Montserrat a peu

Si servidor hagués contractat Pepe Gotera i Otilio com a arquitectes i la meva futura casa s’hagués desplomat abans d’entrar-hi, demanaria serioses responsabilitats a l’asseguradora i em negaria en rodó a confiar-los una segona oportunitat, ja que només a la tercera (diuen) va la vençuda. ¿S’imaginen tornar una vegada més (o dues) a més del mateix?

Notícies relacionades

Personalment estaria disposat a pujar a Montserrat a peu amb cigrons crus a les sabates si així no tornava a sentir durant un temps les profètiques i arrauxades  veus que ens han portat a l’absurd, i que ara (mig penedits, ma non troppo) intenten maquillar el seu fracàs en la guerrera superioritat de l’adversari encarnada en Fainé i Felip VI. ¿No vam quedar que Junqueras era historiador i economista?

El gironí Antoni Puigverd ho va enunciar (denunciar) magistralment des del seu diari: no es tracta de demanar tèbies disculpes d’inexperiència, sinó de pura i dura honestedat intel·lectual. A l’espera del futur i després de brindar a la salut del meu vell amic Molière, passaré per Can Petràs, a la Boqueria, perquè em pesi (per celebrar que encara seguim vius) alguns mil·ligrams de tartuffo, que fa pudor de gas,  però no de pet.