Desigualtat i precarietat a la UE

La recuperació econòmica de la Unió Europea (UE) es recolza en la desigualtat, la precarietat i l’empobriment d’un percentatge creixent de la població. El denominat Pilar Social de la UE, que els líders europeus van adoptar ahir en la cimera de Göteborg, intenta recuperar el debilitat recolzament ciutadà al projecte europeu i als governs nacionals a causa del retrocés social i del repartiment cada vegada més desigual de la riquesa.

El Pilar Social Europeo, no obstant, és una mera declaració política sobre 20 principis genèrics sobre igualtat d’oportunitats, protecció social i condicions laborals, sense caràcter vinculant i on hi cap gairebé qualsevol política. Aquesta nova promesa de justícia social xoca en la pràctica amb les polítiques d’austeritat, ajustos, reformes i retallada de drets laborals que adopten la Comissió Europea i el Consell de Ministres d’Economia de la Unió Europea.

L’OCDE, en el seu informe Comprenent la divisió socioeconòmica a l’Europa del 2017, assenyala que «la desigualtat socioeconòmica ha crescut a Europa al llarg de les passades dècades i s’ha intensificat des de la crisi financera». «La desigualtat en els ingressos s’ha situat a nivells rècord» fins i tot als països més igualitaris i «el creixement econòmic entrega els seus beneficis predominantment als més acomodats», afegeix l’informe.

Concentració

El 1980, els ingressos del 10% més ric eren 7 vegades superiors al 10% més pobre; ara són 9,5 vegades més alts, precisa l’OCDE. El 10% més acomodat acapara el 25% dels ingressos i posseeix de mitjana la meitat de la riquesa nacional, mentre que el 40% més pobre només posseeix el 3% de la riquesa. La concentració de riquesa més gran es produeix a Àustria, Holanda i Alemanya, mentre que la desigualtat en els ingressos més accentuada es troba a la Gran Bretanya i als països bàltics, precisa l’OCDE. L’informe Finances de les llars del Banc Central Europeu de desembre del 2016 detalla que el 10% més ric posseeix el 51,2% de la riquesa neta total de l’eurozona.

L’actual recuperació econòmica «no ha revertit aquesta tendència cap a una creixent desigualtat», motiu pel qual «l’eixamplament de la bretxa amenaça l’estabilitat social i política» dels països europeus, subratlla l’OCDE. Els vots de protesta a favor de forces polítiques alternatives (populistes, esquerra o extrema dreta) en les successives eleccions mostra que aquesta desestabilització ja s’està produint.

Malgrat que la taxa d’atur està baixant a la Unió Europea, encara no s’ha recuperat el nivell del 2007 previ a la crisi, tret del cas d’Alemanya. I disposar d’una feina ja no garanteix sempre escapar de la pobresa. El percentatge de persones amb feina els ingressos de les quals són inferiors al llindar de pobresa es va situar el 2016 en el 13,1% a Espanya, l’11,4% a Itàlia, el 9,5% a Alemanya i el 7,9% a França, segons Eurostat. El 23,5% de la població de la Unió Europea es troba en risc de pobresa (29,9% a Itàlia i 27,9% a Espanya). Les xifres també són elevades a Alemanya (19,7%), França (18,2%) i la igualitària Suècia (18,3%).

Les successives reformes econòmiques i laborals han disparat la precarietat laboral. El 19,6% dels ocupats només tenen feina a temps parcial a la UE, i entre els grans països, a Alemanya el percentatge arriba al 26,7, segons Eurostat. La feina temporal ja afecta el 12% dels treballadors de la UE i arriba al 21,8% a Espanya. La immensa majoria de nous contractes que s’han formalitzat a la UE des de l’inici de la crisi són precaris (temporals, a temps parcial, interins), indica l’informe Benchmarking Working Europe 2017. A Espanya, per exemple, la durada del 26,1% dels contractes formalitzats a l’octubre no superava la setmana, el 36,4% no superava el mes i només el 9,9% eren per a feines fixes, segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Retrocés dels salaris

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El corol·lari de la precarietat ha sigut l’estancament o el retrocés dels salaris reals (descomptada la inflació) en la majoria dels països europeus. L’OCDE estima que els salaris reals són entre el 20% i el 25% inferiors al nivell que els hauria correspost si no s’hagués interromput la tendència del període 2000-2007. 

El Fons Monetari Internacional (FMI) també va alertar en les seves Perspectives de l’economia mundial del mes d’octubre sobre l’estancament i debilitat dels salaris, circumstància que agreuja la desigualtat i limita el creixement econòmic. La revista Forbes assenyalava en un article a l’agost que els salaris mitjans de les grans urbs xineses ja estan arribant als sous de diversos països de la UE, com Croàcia i els bàltics, i fins i tot els estan superant. Fins i tot el World Economic Forum acaba de propugnar un «nou contracte social» per restaurar la legitimitat del capitalisme, molt debilitada per la desigualtat i la injustícia social.