'La manada' i la justícia

El judici que es desenvolupa a Pamplona contra els cinc homes acusats de violar una noia als Sanfermines del 2016 ha creat una enorme expectació, justificada per l’execrabilitat dels actes dels quals s’acusa els encausats: una violació grupal gravada en vídeo i la seva posterior difusió a les xarxes. La línia de defensa dels acusats és que el sexe va ser consentit. Des del mateix moment en què es van fer públics els greus fets es va generar una enorme alarma social, que encara persisteix. La indignació a les xarxes socials va explotar ahir quan es va saber que el tribunal ha acceptat incorporar a la causa un informe de detectius privats sobre la vida de la víctima després del succés. Immediatament es va criticar que el desenvolupament del judici posi el focus en la víctima i no en els acusats.

Hi ha motius jurídics que poden justificar que el tribunal hagi acceptat aquest informe, ja que les seqüeles de l’acte poden ser un factor a l’hora de decidir la sentència dels acusats. Però també hi ha moltes raons que expliquen la indignació. El sistema judicial no és impermeable al masclisme i a les estructures patriarcals. Moltes víctimes de violació han de justificar si van dir no als seus agressors i com ho van dir, o bé sentir  suposades justificacions de l’acte que van patir basades en la seva vestimenta o en un pervers concepte de la seducció. És igual que les estadístiques diguin que les denúncies falses són irrisòries o que la violència i els abusos contra les dones estan a l’ordre del dia: les dones senten amb raó que als judicis a elles els costa molt més que se les cregui que a ells. La víctima dels Sanfermines té tot el dret de girar full i refer la seva vida, sense que això impliqui que els acusats, si són considerats culpables, pateixin el rigor de la llei.

Els cinc acusats –que s’anomenaven a si mateixos La manada– tenen el dret a un judici just. Però el tribunal ha de portar el procés de tal manera que no imposi un dany afegit a la víctima. Ha d’evitar que les tortuositats processals acabin convertint el procés en un qüestionament de la noia. No és ella qui està a judici. En aquest sentit, la decisió que les sessions es desenvolupin a porta tancada s’entén per protegir la intimitat de la víctima, però l’opacitat no sol casar bé amb la justícia, i encara menys si beneficia els acusats.