Serveis sexuals

Una vegada,fa molt, me’n vaig anar de prostituts durant tota una tarda. Va ser l’any 2001. Vaig contactar amb ells (dos) a través de la secció de contactes d’un diari. En realitat, vaig contactar amb una desena. Els vaig enviar a tots el mateix SMS –no hi havia whatsaps–: «¿Quant em cobres per xerrar amb mi una hora?». Me’n vaig anar amb els dos que van contestar. Advertència per a malpensats que ja m’estiguin atribuint una estranya parafília: tot va ser per feina. Estava escrivint una novel·la protagonitzada per un jove que ven serveis sexuals. Em trobava en plena documentació, necessitava informació verídica i de primera mà. La vaig obtenir, encara que reconec que va ser la més cara de tota la meva vida. 

    

Dels dos professionals que van contactar amb mi, l’un cobrava el doble que l’altre. Tots dos em van fer preus especials, en la lògica que només parlar resultava més econòmic que passar a l’acció. Les quantitats encara eren en pessetes. Vaig citar el primer en una cafeteria a prop del mercat del Born, que en aquells temps  no era un museu ni se sabia que ho seria. Em va cobrar per avançat: 8.000 pessetes (48 euros d’avui). Més tard em va confessar que no es fiava de mi ni un pèl i que durant gran part de la nostra entrevista havíem estat vigilats per un cunyat seu, cinturó negre d’alguna disciplina. Suposo que al cunyat no li devia semblar gens perillosa, perquè no em va ser presentat. 

 

Clientes fixes

VAIG prendre notes des del primer minut (les mateixes que estic consultant ara per escriure aquest article). El primer dels meus prostituts em va explicar que, tot i que la majoria dels clients eren homes, ell únicament es ficava al llit amb dones. Segons sembla, les tornava boges. Tenia moltes clientes fixes, va assegurar, i li encantava satisfer-les. La raó per la qual cobrava més car que els seus col·legues era perquè tenia un secret, una peculiaritat anatòmica. Una cosa sobre la inclinació del membre, crec que va dir, però no vaig acabar de comprendre-ho (o potser em faltava experiència al respecte, no ho sé).

De dia exercia com a perruquer. Opinava que el saló de perruqueria resultava un lloc ideal per detectar el que en va dir «noies descontentes». Les dones parlem molt a la perruqueria, em temo. Ja veuen que a vegades pot estar escoltant algú molt interessant.

Comportament maternal

L’altre em va cobrar la meitat, 4.000. Ens vam veure a prop de la plaça de Catalunya. Era realment guapo, un morenàs d’ulls verds al qual només li faltaven (segons els meus cànons) uns centímetres d’estatura per ser perfecte. Li vaig explicar el que m’havia comentat el seu col·lega. «Menteix», va dir, rotund, sense deixar-me acabar: «Entre els clients a penes s’hi veuen dones i, quan n’hi ha, són temibles: comencen a fer-te preguntes planyívoles i a comportar-se com la teva mare». Per això ell va assegurar que preferia els homes, que van al gra, que no perden el temps ni pretenen redimir-te. Encara que, en ocasions, en el postcoitum, em va confessar, molts també tenien moments de debilitat i li ensenyaven fotografies dels fills, com qualsevol pare orgullós.

Tenia molts clients fixos, setmanals o quinzenals. Mai quedava a casa seva, ni tampoc utilitzava el seu nom autèntic. Es protegia, mirava d’evitar els problemes. El de la prostitució és un món sòrdid, i després de parlar amb ell més d’una hora i mitja –va ser generós– vaig comprendre fins a quin punt ho arriba a ser.

Higiene i contracepció

Llegeixo que a Anglaterra cada vegada són més les dones que paguen per serveis sexuals. Mares joves sense parella, divorciades, executives, solteres amb experiència, dames amb poder. Dones que tenen en comú la seva decisió, el seu benestar econòmic i les seves poques ganes de perdre el temps, que no volen malentesos ni examants ressentits que vinguin després trucant a la seva porta. I que valoren la seguretat del sexe no romàntic, en què les mesures d’higiene i contracepció no són discutibles. 

Però hi ha més aspectes. Una de les clientes, casada, diu que «de tant en tant necessita un home que sàpiga com comportar-se al llit». Moltes diuen que s’avorreixen amb les seves parelles, que qualifiquen d’ignorants o egoistes. Sembla que una gran majoria de dones d’entre 30 i 45 anys consideren que els seus coetanis són «dolents al llit». Una dada que hauria de preocupar els coetanis, sí, però també les coetànies d’aquests coetanis. El cas és que els anuncis de relax destinats a dones s’han triplicat en els últims cinc anys.    

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

   

L’article em fa pensar i em recorda aquella tarda llunyana. Em venen ganes de trucar als meus dos prostituts de capçalera i preguntar-los la seva opinió d’experts. ¿Tant estem canviant les dones? ¿Tant necessiten espavilar-se els homes? Tant de bo hagués conservat els seus telèfons.