Danys col·laterals

El colossal disbarat que es viu a Catalunya per culpa de l’independentisme té a la vora mateix de l’afartament (si no l’ha superat ja) la capacitat d’observació i d’absorció que té qualsevol ciutadà davant l’allau de les declaracions, dels fets i de les notícies que li arriben com un remolí sense fi. Ha sigut tan gran la magnitud del despropòsit que ha minvat fins al límit més raonable qualsevol talent per fer una anàlisi crítica i assenyada de la situació. Però estem obligats a fer-ho, a no perdre la paciència, a no desentendre-nos-en, a avaluar amb serenitat i realisme el que passa i a tenir molt presents els quantiosos riscos d’avançar en el camí absurd que alguns ens proposen.

A aquestes altures sabem que la llei s’ha incomplert greument a Catalunya i que la llei s’està reposant (i se n’exigeix el compliment) gràcies al Govern de Rajoy fins a tornar a recuperar la normalitat. La convivència a Catalunya s’ha malmès en totes les seves manifestacions, sense escatimar les doloroses seqüeles familiars o amistoses. El deteriorament econòmic i social és patent i lamentable. Les institucions públiques catalanes s’han de treure de sobre la gruixuda capa del grapeig secessionista per recuperar el seu verdader sentit i dignitat. I la democràcia s’ha d’imposar al final amb tota la seva fortalesa.

No hi ha democràcia sense llibertat d’informació. No hi ha democràcia amb mitjans de comunicació manipulats, farsants o entabanadors com estem veient en els mitjans públics a Catalunya. El catàleg d’abusos, enganys i falsificacions de la veritat que acumula la cadena pública catalana és tan groller com enciclopèdic. La via de la recuperació democràtica a Catalunya passa també per tenir a l’abast opcions informatives que siguin lliures, independents i veraces.

Mal que els pesi a alguns, la Corporació RTVE constitueix en aquestes complexes hores una garantia de llibertat, objectivitat, cohesió i pluralitat a Catalunya. Només per això els seus treballadors pateixen els atacs furibunds dels independentistes. Per això se sacseja, insulta i desqualifica els seus professionals. I per això mateix se’ls ha de donar i transmetre’ls el màxim suport i més intens i la defensa més ferma.

La primera obligació de RTVE és defensar els valors cívics i constitucionals. És la seva principal raó de ser com a servei públic essencial. Així ho fa cada dia a Catalunya en un ambient social corromput pels radicals secessionistes. Es diu que són danys col·laterals d’una esbojarrada aventura que no té cap justificació i que no pot rebre l’empara activa o passiva de cap ciutadà.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Quan es trepitja la llibertat d’informació s’ataca l’espina dorsal de la democràcia. Quan es mira cap a un altre costat mentre es desacredita amb acarnissament els treballadors de RTVE s’està contribuint al pensament únic i tancat de la independència. Crec sincerament que estem en deute amb aquests treballadors que, extenuats per la càrrega de treball i asfixiats pel tuf sobiranista, realitzen la seva tasca amb el màxim rigor, amb la màxima entrega i al servei últim de la democràcia, o sigui de tots nosaltres. Gràcies, una vegada més.