DUES MIRADES
La petjada
Al final de la funció d''Out of context - for Pina', una noia plorava. És l'essència, aquella que és tan difícil de descriure
zentauroepp40861193 alain platel171108124731
És tan difícil descriure l’emoció que produeix la dansa. Arriba com una exhalació, com una flaire vegetal, i es descompon amb la mateixa velocitat. Sense rastre. Això em va passar, fa uns quants anys, amb un espectacle joiós de Pina Bausch que feien al Mercat de les Flors. He dit sense rastre i menteixo. En queda una petjada quasi esborrada, diluïda. Encara present, no obstant. Encara es pot palpar i, amb la petjada, recordar el moment en el qual vam trepitjar un terra humit.
He experimentat el mateix amb Out of context - for Pina, el prodigiós espectacle que Alain Platel i Les ballets C de la B han presentat a Temporada Alta. És un muntatge en el qual es barregen les Variacions Goldberg, de Gould, i l’Aïcha de Cheb Kaled amb ritmes de discoteca i, sobretot, amb un silenci paorós, fet de gestos, de murmuris, de roncs, d’espasmes. És un espectacle trist, molt trist, com diu el mateix Platel, una batzegada que combina, en una mena de ritual, l’efervescència solitària del ballarí i la voluntat de localitzar un punt de trobada del col·lectiu.
Com l'aroma de les flors
En acabar la funció, una noia del públic plorava. M’hi vaig fixar. És l’essència, aquella que és tan difícil de descriure. D’aquí uns anys, tindrà memòria de la petjada, encara que tot s’hagi esbravat, encara que tot sigui caduc i s’esvaeixi. Com la flaire de les flors. Potser li arribarà amb l’evocació d’un moviment. O amb la lletra d’Aïcha («escolta’m, no te’n vagis»), coreografiada en el buit.
