NÒMADES I VIATJANTS

Abusadors en cap

El motor de l'abús sexual és la forma autoritària d'exercir el poder. El masclisme perviu en aquesta cultura de l''aquí mano jo', 'això es fa així per collons'

3
Es llegeix en minuts
mbenach40734034 in this video grab taken on october 29  2017  from footage b171030121817

mbenach40734034 in this video grab taken on october 29 2017 from footage b171030121817 / HANDOUT

No hauria d’existir l’abús de poder en una democràcia; tampoc espais en què un dèspota disfressat de cap pugui humiliar els seus treballadors o abusar sexualment de les seves treballadores. No només existeixen, sinó que són més comuns del que sembla.

El cas de Harvey Weinsteinel totpoderós productor de Hollywood que va resultar ser un abusador, ha destapat una anomalia que afecta altres professions, també el Parlament de Westminster i el Govern britànic. Almenys dos ministres estan sota investigació, igual que una dotzena de diputats, per comportament impropi.

Som davant d’un gran escàndol que amenaça de posar de cap per avall la política nacional i, potser, el mateix brexit. Parlem d’un problema endèmic que existeix en altres països. 

Un dels ministres britànics investigats, Mark Garnier, que ocupa la cartera de Comerç Exterior, demanava a la seva secretària que li comprés joguines sexuals. L’exministre Stephen Grabb va mantenir un xat de contingut sexual amb una jove de 19 anys que aspirava a treballar en el seu equip.

La investigació sobre el que ha passat a Westminster, que afecta sobretot els conservadors, revela una cosa que sembla òbvia vista des de fora: el sistema de contractació dels treballadors de cada diputat deixa aquests treballadors a mercè dels capritxos del cap. En aquest univers es desenvolupa l’abús de poder, l’assalt sexual i l’amiguisme. L’alternativa seria un procés de contractació basat en causes objectives, no en la familiaritat. Els diputats i ministres al·leguen que es tracta de càrrecs de confiança.

Un informe elaborat pels sindicats del Regne Unit revela que el 52% de les dones britàniques han patit als seus centres de treball alguna mena d’aproximació sexual no desitjada. Aquest percentatge s’eleva fins al 63% entre joves de 16 a 24 anys. Estem parlant de tocaments, d’intents de petonejar, de comentaris feridors i violació. A més a més, quatre de cada cinc dones assaltades reconeixen no haver denunciat els fets.

La caiguda de l’intocable Weinstein ha trencat el tabú i les defenses de contenció que els depredadors i els seus aliats teixeixen al voltant dels seus actes. El director de cine Quentin Tarantino va reconèixer en una entrevista amb  The New York Times que hauria pogut fer més perquè disposava d’informació suficient per saber el que estava passant. És una interpretació molt amable de la seva laxitud. No és possible l’abús de poder traduït en bullying, tocaments o violacions sense el silenci partícip d’altres homes.

Homes amb poder se serveixen de la seva posició per violentar dones que estan sota el seu comandament, i homes, que també n’hi ha casos. S’aprofiten de la por de la víctima a denunciar. La humiliació, com passa en els maltractaments, destrueix l’autoestima que permet rebel·lar-se. També hi ha por de quedar estigmatitzat per una jerarquia masclista en què els altres exemplars de la manada tendeixen a cobrir el denunciat i a ridiculitzar la víctima. Els depredadors poden actuar impunement durant anys perquè estan protegits per un codi de silenci. 

El hashtag #MeToo s’ha convertit en un lema a les xarxes socials, un vehicle per unir testimonis de milers de dones que s’han atrevit a explicar la seva història. És una saludable catarsi col·lectiva que podria acabar en linxaments no desitjats en mans de les xarxes socials.

L’actor Kevin Spacey, una de les grans estrelles de Hollywood i protagonista de House of Cards, és un altre dels ídols caiguts. I no serà l’últim. Aquesta setmana, cinc dones han acusat l’humorista Louis C.K. de masturbar-se al seu davant.

Tothom sap la diferència entre flirteig i invasió de l’espai. No és una línia fina. A Espanya tenim el cas de Teresa Rodríguez, líder de Podem a Andalusia, assaltada per un empresari. ¿És realment el cas únic? ¿No tenim aquest problema?

Un ‘no’ significa ‘no’

Notícies relacionades

El motor de l’abús és la forma autoritària d’exercir el poder. El masclisme perviu en la cultura de l’aquí mano jo, això es fa així per collons, en què no té cabuda la discussió educada amb el comandament. Aquesta militarització de la jerarquia provoca humiliacions i empobreix el debat intel·lectual; també ens priva de les eines adequades per perseguir els abusadors.

Es corregeix des de l’educació, ensenyant als nens i a les nenes el valor del respecte a la diferència i de la paraula, que un no significa no, i que tot abús ens disminueix com a persones. Alguns homes són part del problema estructural, però els altres homes haurien de conscienciar-se per ser part activa de la solució. No parlem d’una cosa que mortifica les dones, es tracta d’un assumpte que afecta els drets humans.