Anàlisi

Iceta, riscos i oportunitats

Avui hi ha més raons que mai perquè votants nacionalistes es penedeixin de la bogeria del procés i busquin refugi al PSC

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40861751 politica  rueda de prensa de psc y units per avan ar avanzar171108140744

zentauroepp40861751 politica rueda de prensa de psc y units per avan ar avanzar171108140744

El pacte pel qual l’exdirigent d’UDC Ramon Espadaler, antic conseller d’Interior, ocuparà el número tres en la llista de Miquel Iceta és molt rellevant. El 2015 ja hi va haver converses exploratòries entre socialistes i democristians per plantar cara junts a l’onada independentista. Es va descartar perquè hi havia risc de perdre electors pels dos costats. Incompatibilitat ideològica, es va argumentar llavors. Unió no va aconseguir representació el 27-S i va desaparèixer pels deutes amb els bancs. Ara es reinventa aquest acord perquè el nacionalisme moderat es podia quedar sense papereta el 21-D. La debilitat de plataformes com Units per Avançar, hereva d’Unió, no permetia intentar-ho. No obstant, avui hi ha més raons que mai perquè votants nacionalistes es penedeixin de la bogeria del procés i busquin refugi. Iceta, que té vocació de representar el catalanisme pragmàtic, es brinda a això amb una aposta que és bona per a Catalunya, encara que potser no ho serà tant per al PSC. Els democristians s’asseguren una acta de diputat per cada província.

L’opció de Borrell

Davant el 21-D, els socialistes podien haver optat per ser el partit de l’esquerra antiindependentista. Però només Josep Borrell encarnava aquesta opció amb força suficient per clavar un cop de puny al tauler electoral i aglutinar un gran front constitucionalista que hauria arruïnat la candidatura d’Inés Arrimadas com a receptora del vot útil unionista. El carismàtic expresident del Parlament Europeu hauria mossegat molt vot de C’s, però també cap a l’esquerra, perquè ningú discuteix les seves credencials ideològiques. Amb Iceta és una altra cosa: més moderat, amable, tebi i procliu a pactar amb els nacionalistes. És l’estratègia de créixer cap a l’únic espai possible quan es renuncia a la primera opció. Es tracta de reciclar vot penedit cap al catalanisme possibilista. Però està per veure quants vots realment són i si l’acord amb els ex-UDC no crearà rebuig entre votants socialistes. No hauria de passar si Iceta juga amb intel·ligència, i així el 21-D el conjunt del bloc constitucionalista sortirà reforçat.