Anar al contingut

Anàlisi

fcasals40889290 opinion ilustracion de leonard beard171110171320

Davant el Suprem

Joan J. Queralt

L'acte sobre els membres de la Mesa del Parlament no sembla modèlic, excepte per acreditar un ús inadequat de les normes penals i processals

Dijous es va viure al Tribunal Suprem una situació que, en la meva opinió, casa poc amb l'autopregonat garantista Estat de dret a Espanya. Centrem-nos en la peça judicial. Una resolució judicial ha de parlar per si mateixa: el que calla o hauria de dir és irrellevant per analitzar el que diu.

L'acte del Suprem té tres eixos essencials. El primer, un intent fallit de justificar la rebel·lió (i de passada la sedició, donada la seva pràctica identitat legal en matèria comissiva). ¿Per què fallit? Perquè no aporta ni un sol fet que reveli aixecament ni violència.

S'al·ludeix al credo independentista, especialment de Carme Forcadell, que ve de lluny, de molt lluny, i que ha ordit, juntament amb altres, un pla secessionista. Això oblida que l'independentisme és legal, i els mitjans pacífics per portar-lo a terme, també. No estem, com ha reiterat precisament el Tribunal Constitucional, en una democràcia militant: a la Constitució espanyola tot es pot canviar, la unitat d'Espanya inclosa.

Diferència de tracte entre Forcadell i la resta

Per plasmar el seu ideari ha concorregut a les urnes i ha resultat electa, cas que l'acte passa per alt. ¿Qualificar de rebel Forcadell –i els que pensen i actuen com ella-- és equiparable a Primo de Rivera, Galán i García Hernández, Franco i la seva dictadura o Tejero (només al segle XX)?

En segon terme, la violència, desvirtuant l'expressa voluntat del legislador penal de 1995, es justifica en un velat i futurible clima d'intimidació, consistent també a fer ús de força incruenta (sic) en el futur. ¿Algú ha sentit o vist alguna cosa d'aquestes?

El tercer element destacat i en absolut motivat en la resolució és la diferència de tracte entre Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament. Que les fiances, o fins i tot vist el passat no independentista –tema, segons sembla capital, essencial- d'un dels membres, siguin diverses pot admetre's. El que no està justificat és que a la presidenta se li imposi una fiança de 150.000 euros per eludir la presó, a pagar al moment, i a quatre membres més de la Mesa 25.000 euros per abonar en set dies. ¿Per què s'han de donar més facilitats a qui s'obliga a menys que a qui s'obliga a més? Segons veig, perquè, desatenent la doctrina i el mateix Suprem i el Constitucional, s'ha convertit la presó provisional en una pena, quan és una mesura cautelar excepcionalíssima.

Com les multes governatives d'abans

Per raons que cadascú podrà explicar-se, era imperatiu enviar Forcadell a la presó, encara que fos una nit. No és que ningú porti a sobre 150.000 euros, és que està prohibit fer-ho sense costoses mesures de seguretat; és que a mitjanit ni es pot disposar d'aquests diners i ni el compte de consignacions per al Tribunal Suprem semblava estar operatiu.

Dijous a la nit vam reviure, el que tenim algun trienni, les multes d'ordre públic imposades governativament: o es pagava a Prefectura, o a la presó fins a abonar-la qui pogués o volgués.

No sembla, en fi, malgrat l'alleujament de les situacions personals, un acte modèlic, excepte per acreditar un ús inadequat de les normes penals i processals.

0 Comentaris
cargando