LA CLAU

Gestos simbòlics

Forcadell exhibeix com a eximent el mer simbolisme de la DUI. Com simbòlic és que el Suprem deixi en llibertat sota fiança la mesa del Parlament

2
Es llegeix en minuts

Dia 13 DR (després de la república). La porció del defenestrat Govern autoexiliada a Brussel·les guarda silenci. Catalunya recupera la normalitat després d’una jornada de vaga general frustrada, encara que molt crispada perquè una minoria sorollosa va decidir sabotejar la majoria laboriosa. (Nota a peu de pàgina: el català emprenyat potser ha començat a canviar de bàndol.) La mesa del Parlament, amb Carme Forcadell al capdavant, torna a comparèixer davant el Tribunal Suprem i trenca amarres amb els exconsellers empresonats: contesta a l’instructor i els fiscals, acata la via del 155 –després de cridar a no fer «ni un pas enrere»– i redueix la declaració d’independència de la Cambra catalana a una mera proclama simbòlica. El jutge Pablo Llarena deixa la presidenta i els seus companys Pablo Llarenaen llibertat sota fiança.

No s’ha de subestimar el poder dels símbols en política. Simbolitzar no equival a ser, però sí a representar; voluntat de fer, o almenys d’aparentar-ho. Si ens cenyim als fets, el 27 d’octubre el Parlament no va arribar a aprovar la declaració unilateral d’independència (DUI); Forcadell la va llegir, però només es va votar, i en secret, una part accessòria de la resolució. El text en qüestió no s’ha publicat mai en cap diari oficial. Aquesta serà, presumiblement, la línia de defensa dels membres de la mesa: que el Parlament només va expressar un desig, constituir la república, però no va fer res per transformar-lo en realitat.

Simbòlica és, igualment, la decisió del jutge del Tribunal Suprem de no ampliar el martirologi independentista afegint més noms a la llista de presos polítics. Ja ho va ser l’ajornament que Llarena va concedir a Forcadell i la resta de parlamentaris perquè poguessin preparar les seves defenses, mentre la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela enviava a la presó vuit exconsellers. Però desatendre el fiscal i no dictar presó incondicional és un missatge de fort calat polític a Catalunya, en portes de la manifestació sobiranista de dissabte.

Amb aquest gest de distensió, el Tribunal Suprem obre la porta a l’urgent encarrilament d’un conflicte que Mariano Rajoy va voler esquivar –155 de mínims, eleccions immediates i discreta tutela de la Generalitat–, però que l’empresonament de polítics ha tornat a desbocar. Davant la disparitat de criteris amb l’Audiència, el següent pas és que l’alt tribunal unifiqui la causa i doni a tots els reus el mateix tracte. El Govern central desitjava tant que els parlamentaris tornessin a Barcelona que fins i tot va arribar a verbalitzar-ho: el jutge ha de valorar «primer la llei», però també «el context», va apuntar el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.

Notícies relacionades

 La precampanya

El «context» és la precampanya d’unes eleccions, les autonòmiques del 21-D, a les quals l’independentisme concorrerà dopat si alguns dels seus líders segueixen entre reixes. I no solament dopat: també alliberat del deure ètic d’explicar per què durant dos anys va prometre el que no estava al seu abast, i com implementarà ara un projecte rupturista i unilateral que, als ulls de tothom, s’ha confirmat inviable.