Anar al contingut

Geometria variable

fcasals33019344 puigdemont iceta170721192428

Iceta contra la deriva 'agitacionista'

Joan Tapia

El PSC incorpora antics consellers durant els governs de CDC i Mas

Junts pel Sí (JxS) va ser la primera força el 2015 i va elegir la CUP per arribar a la majoria absoluta i poder governar. Tenia legitimitat per fer això, però no per violar l’Estatut, la Constitució i posar rumb a la independència. Això  d’ara és pitjor. Ja s’ha vist que 
–contra el que va prometre– ja no la independència, sinó només l’embolic previ, fa fugir bancs i empreses i que no hi ha hagut ni un miserable reconeixement internacional. Seria per meditar-ho. Però no, des de Brussel·les Puigdemont diu que Espanya és un estat feixista, el lliga amb el feixisme que va afusellar Companys i afegeix que està actiu «amb impunitat total» en les manifestacions de Barcelona. I retreu als presidents del Parlament europeu i la Comissió complicitat amb el «cop d’estat» de Rajoy.

¡Senyor Puigdemont, ja n’hi ha prou! Deixi d’exagerar, desacreditar l’independentisme i ferir molts ciutadans –no separatistes– que també tenen tot el dret de manifestar-se. 

És lògic que molts catalans protestin contra l’empresonament dels exconsellers. Però és condemnable que un sindicat minoritari –amb el suport de l’ANC però contra UGT i CCOO– convoqui una aturada de país en què tothom va a treballar però molts arriben tard pel tall salvatge de carrers, carreteres o vies de l’AVE. Així Catalunya va a les roques i la imatge de Barcelona –en què tant i tants han invertit–es degrada dia a dia. L’última cosa ha sigut que els premis Ondas se’n van a Sevilla. I no culpin la SER perquè es van crear a Barcelona el 1954 i aquí els ha mantingut 63 anys.

La deriva agitacionista del separatisme ja és una seriosa amenaça per al futur. Per això és essencial que el 21-D hi hagi alternatives fidels al catalanisme que va construir la Generalitat i la Barcelona dels Jocs Olímpics. 

La iniciativa de Miquel Iceta d’obrir les candidatures del PSC a altres tendències de la tercera via –ni estatu quo ni immobilisme– és intel·ligent i realista. Que el PSC treballi amb democristians, com Ramon Espadaler i altres, que van ser consellers de Jordi Pujol i d’Artur Mas, enriqueix l’aposta per al futur immediat en el qual s’haurà de reconstruir i incrementar l’autonomia, negociar durament –però sense trencar– amb Madrid, i generar la confiança suficient per fer reversible la fugida d’empreses i evitar la ruïna econòmica.

I seria bo –crec que s’intenta– que també hi hagués persones d’ICV que van treballar amb Maragall, Clos i Hereu per fer de Barcelona una gran capital europea. 

Entre l’independentisme, que va créixer per l’oposició del PP –i d’altres– a un Estatut pactat, i la reacció contrària, legitimada per l’estultícia de voler encarnar Catalunya amb el 47,8% i tractant el 52,2% restant de «botifler», és convenient que el catalanisme raonable, que sap que Catalunya és a Espanya i a través d’ella a Europa, es planti com una tercera força capaç de condicionar i reconduir les altres dues.

La prioritat és que el nacionalisme català i l’espanyol no tinguin tal excés de sal que facin el plat incomestible.  

0 Comentaris
cargando