Suárez juga amb avantatge
El gol ho és tot per a un davanter. De la seva relació amb ell depèn, en gran part, la seva felicitat sobre el camp. S’alegren, és clar que s’alegren amb les victòries del seu equip, però saben que a ells se’ls jutjarà pels seus números. Per això, l’agraeixen quan arriba, el persegueixen amb ànsia quan s’absenta, i els obsessiona fins a perjudicar-los quan desapareix.
Aquest cap de setmana passat vam veure en una diferència de 24 hores dos nous erràtics, mancats de confiança i amb una necessitat de sumar gols per recuperar-la: Suárez i Benzema. Comparteixen vestidor amb dues bèsties, Messi i Cristiano, això els resta responsabilitat golejadora però també té un peatge, i és que tots dos veuen condicionada la seva posició al camp.
Cada victòria amb un zero al seu marcador d’encert suposa una insatisfacció més gran, encara que el tracte de la seva afició és molt diferent. Aquí Luis Suárez juga amb avantatge, ja que mentre Benzema és xiulat sense pietat, el Camp Nou pateix amb el seu davanter, empatitza quan el veu equivocar-se una jugada darrere l’altra i, en general, ni es planteja la seva suplència, malgrat no poder evitar que hi hagi un cert rum-rum quan observa la seva evident frustració una jugada darrere l’altra.
La posició d’un jugador sobre el camp és sovint tan important com la seva qualitat. L’afició del Barça, de gust sibarita, sempre ha valorat el talent, però quan l’escenari es torça es mostra molt més indulgent davant jugadors amb empenta que no discuteixen l’esforç, i Suárez n’és un. Després hi ha el crèdit, i aquest ve avalat per les seves tres primeres temporades. L’uruguaià és un pencaire, a diferència de Benzema, que malgrat tenir una elegància indiscutible transmet un punt d’apatia que l’allunya de la grada del Bernabéu. De fet, el francès quadraria molt més amb la tradició culer que amb la madridista.
Però la benevolència de l’afició blaugrana no resulta consol per a un Luis Suárez visiblement afectat pel seu desencert. El que va començar sent un problema futbolístic, producte de l’absència de Neymar i dels retocs tàctics de Valverde, es va veure agreujat pels seus problemes físics per acabar provocant el que ara és ansietat i precipitació, un evident problema psicològic.
Suárez s’haurà d’acostumar al primer, l’aturada a la Lliga pot solucionar el segon i respecte al tercer, l’origen és també la seva solució: el gol. El seu avantatge és que no negociarà un gram d’esforç per aconseguir-lo i l’experiència diu que així serà. No pateixin, el gol és el seu ofici.
